Amb el Pacte Nacional per la Llengua

El 22 de febrer vam ser convidats per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya a assistir a la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua, que presentava el document «Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana».

En la nostra intervenció, tot i celebrar la iniciativa, ens lamentàrem que, malauradament, a Catalunya, sempre anem justos de temps i que el Pacte arribava ja en plena emergència lingüística, que no ens encantéssim. Demanàrem al Govern i als grups parlamentaris que formen part d’aquest pacte que actuessin amb mà ferma i no cedissin a les pressions externes; que incidissin no solament a vetllar per l’extensió de l’ús de la llengua, sinó també per la qualitat lingüística, que és el cavall de batalla de Llengua Nacional, i que això no significava que haguéssim de divulgar una llengua arcaica, sinó que aquesta pot ser perfectament actual i alhora genuïna. També vam insistir a dir que calia cercar la manera de fer-la atractiva i necessària, als mateixos catalanoparlants i als col·lectius que tenen una altra llengua materna. Finalment, com a agents implicats en aquest important pacte, vam oferir la col·laboració a tirar-lo endavant.