La llengua de signes catalana (LSC), llengua pròpia

Josep Quer
ICREA – Universitat Pompeu Fabra

En aquests darrers anys la llengua de signes catalana (LSC) ha anat guanyant visibilitat al nostre país, sobretot amb la presència d’intèrprets en algun mitjà de comunicació, en actes públics de tota mena (rodes de premsa del Govern, pregons, actes polítics, obres de teatre, etc.) i a les xarxes socials. El ple reconeixement legal de l’LSC l’any 2010 i algunes accions endegades per la mateixa comunitat sorda, l’àmbit de la recerca i l’administració de la Generalitat de Catalunya també hi han contribuït. Paradoxalment, però, aquesta visibilitat sovint és indirecta, perquè el protagonisme no és dels mateixos signants sords, sinó d’aquells professionals que faciliten la comunicació entre persones sordes i oients. Són ben pocs els continguts que ens arriben signats directament per persones sordes a través de mitjans de comunicació generalistes.

Article publicat a Llengua Nacional núm. 114  Vols seguir llegint aquest article?