Els dies de la setmana
Els noms dels dies de la setmana s’han mostrat molt poc productius pel que fa a la creació de noves formes de llenguatge, tant en el camp de la derivació com en el de la fraseologia.
Efectivament, com a derivats d’aquests noms solament sabem trobar els dels del primer i del darrer dia de la setmana: endillunsat ‘peresós de reprendre la feina després d’un dia de festa’ (DIEC s.v. endillunsat), molt poc usual, i endiumenjar, diumengejar, diumenger, diumengí i diumenjada, tots ells incorporats a la nomenclatura del DIEC. La forma d’ús més freqüent es, segurament, el participi passat de endiumenjar, és a dir, endiumenjat, usada com a adjectiu. D’altra banda, hi ha també la forma dominical, relativa al mateix diumenge, que podem considerar un pseudo-derivat, i el substantiu sàbat (d’on prové dissabte), amb una bona rastellera de derivats: sabatí, sabàtic, sabatina, sabatisme i sabatitzar. Hi podríem afegir, encara, els adjectius lunar, marcial, mercurial, jovial i veneri, molt llunyanament emparentats amb els noms dels dies de la setmana. «Seguir llegint»
Albert Jané
Publicat a Llengua Nacional núm 88
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!