‘Per a què serveixen els filòlegs’ i la funció polièdrica necessària de la filologia catalana en la societat d’avui

Per Jordina Coromina-Subirats. Filòloga
@jcsubirats

El 29 del mes de maig passat es va fer a Barcelona la segona taula rodona del cicle «Parlem-ne!», organitzat per l’Associació Llengua Nacional amb l’objectiu de presentar i debatre amb sentit crític temes d’actualitat. La taula rodona es feia al Centre Cívic Sagrada Família i va aplegar un públic interessat en la qüestió que es debatia, com va ben demostrar l’alta participació dels assistents en la segona part de l’acte.

Amb el títol «Per a què serveixen els filòlegs?» —interrogació que convida a reaccionar-hi vulgues no vulgues—, es demanava a les ponents Montse Ayats, Gemma Pellissa i Mireia Plana que encetessin un debat i fessin propostes de canvi a l’entorn de l’interès i la necessitat avui de la filologia catalana. Va moderar el debat M. Rosa Bayà, filòloga i vicepresidenta de Llengua Nacional.

Quatre eixos van destacar al llarg de les intervencions de les ponents, vingudes de professions diferents com a filòlogues: l’ensenyament-aprenentatge de la llengua i la literatura, l’edició de textos (escriptura, correcció, traducció), la dinamització cultural i el voluntariat i el futur de la filologia a la universitat.

Gemma Pellissa, doctora en filologia catalana i professora d’institut, va fer èmfasi en l’aportació social dels filòlegs, com a mestres en l’ensenyament de la llengua i la literatura del país per a tothom durant l’escolarització obligatòria, com a agents actius en la integració laboral dels immigrants en les aules d’acollida, les classes de català, la dinamització cultural, i com a transmissors d’autoestima lingüística i de respecte per la diversitat.

Montse Ayats, directora d’Eumo Editorial i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELC), també va incidir en la contribució social de la filologia catalana però des d’una altra professió. Segons Ayats —i en la línia del que deia Pellissa—, l’escola li «va encomanar la passió per la literatura i per la llengua» i ella, a partir de la seva formació com a filòloga, ha pogut incidir, fomentar i difondre la cultura catalana des de les diverses plataformes en què intervé com a editora: «Participar en política, fer créixer esdeveniments, treballar, negociar amb Cultura sobre prioritats, discutir per què Ensenyament no s’implica per fer lectors».

La passió pel coneixement de la filologia és el que va reivindicar la tercera filòloga de la taula, Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua. Va voler ser crítica amb la instrumentalització del coneixement, que ha dut els filòlegs al llarg dels anys a tenir una baixa autoestima, i va reclamar poder fer filologia per gust: «La filologia m’ha donat una actitud davant de les coses, una manera de pensar, esperit crític, amor per les llengües», afirmava, i això l’ha duta a pràctiques de voluntariat social «perquè la base del voluntariat és l’amor a la llengua».

També es va fer èmfasi durant l’acte, òbviament, als problemes de pervivència de la filologia catalana a la universitat i les conseqüències que se’n deriven. Ayats i Pellissa van fer referència a la baixada de la demanda dels estudis de filologia des del 2000, a la falta prevista els pròxims anys de docents de llengua i literatura catalana i a la problemàtica que representa l’accés lliure des de diferents graus a l’actual màster de formació del professorat. Aquest màster acredita els graduats per poder exercir com a professors de secundària, i accedir-hi lliurement des dels graus d’Humanitats, Art Dramàtic i Periodisme —que no tenen formació en llengua i literatura— implica intrusisme professional.

 

60 minuts de debat amb el públic

La segona hora de la taula rodona es va dedicar a les intervencions del públic i van sorgir eixos nous que van enriquir el debat substancialment. Una persona tècnica en planificació lingüística, per exemple, va enumerar la varietat de feines que hi ha associades a la filologia, com és ara ensenyament-aprenentatge de la llengua, correcció i assessorament lingüístic, literatura, sociolingüística, edició de textos, gestió de continguts, terminologia, traducció general, traducció automatitzada, traducció jurada, i es preguntava quin coneixement mínim bàsic associat a totes aquestes especialitzacions s’ensenya avui a les universitats.

Com a resposta, una professora universitària del grau de Periodisme es lamentava del nivell baix que s’exigeix en la formació superior, avalat per la pèrdua del prestigi social de la llengua i en oposició a la correcció política que impera en la societat. (Aquesta paradoxa la resolen justament els filòlegs havent d’esmenar cada dia, com a lingüistes i correctors, la pàgina dels altres.)

En la mateixa línia, Mireia Plana va reiterar i lamentar la falta de prestigi social de la llengua, i va afegir com un nou problema d’empobriment de les llengües el canvi d’era i Internet, en què la imatge passa per davant del text i davant del qual els filòlegs no podem anar ni anem contracorrent. Gemma Pellissa va donar exemples variats de noves oportunitats professionals de cursos virtuals sobre escriptura i literatura.

Respecte de les propostes de futur, Montse Ayats va sostenir que convindria una revisió a fons del currículum de llengua i literatura i de la formació dels mestres, sota la hipòtesi que és a l’escola on es poden fer els canvis. M. Rosa Bayà, la moderadora de l’acte, es preguntava què hem fet malament els filòlegs, i concloïa, ella mateixa, «Hem estat massa callats», idea a la qual es va sumar la intervenció d’un doctor en física, que demanava respostes més concretes a aquesta situació. Ayats va reivindicar la idea que ens falta fer-nos valdre com a col·lectiu, cuidar la presència social de la llengua, fer-nos necessaris en una societat que ha sucumbit a la superficialitat. «Existeix una falsa normalitat en l’ús de la llengua, un cofoisme que no fa cap bé», va reblar una persona del públic. Ayats concloïa, contundent: «Què hem de fer? Organitzar-nos, dissenyar estratègies, buscar aliats, denunciar i actuar. És clau anar als partits polítics perquè tinguin un posicionament en relació amb la llengua i la literatura».

 

Vegeu el vídeo de la taula rodona «Per a què serveixen els filòlegs?»

0 respostes

Escriu el teu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *