M. Teresa Cabré: «Una llengua que no és apta per a tots els usos és una llengua destinada a recular»

Reprenem aquí el reportatge que ens faltava sobre els pioners que vint-i-cinc anys enrere es van obrir camí en els diferents àmbits de la llengua: el que volíem dedicar, en concret, als inicis de la terminologia catalana. De la mà de Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i primera directora del TERMCAT, ens endinsarem, no pròpiament en els inicis de la terminologia —la qual, de fet, és tan antiga com la mateixa llengua—, sinó en els inicis de la planificació de la terminologia.

Per a fer-ho, ens hem de remuntar al 1984, amb Aina Moll al capdavant d’una tot just estrenada Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Era l’època de la Norma i de les primeres campanyes per a la normalització del català al Principat. «L’Aina havia estat al Quebec», recorda Maria Teresa Cabré, «i allà havia après que per a la promoció de l’ús social —i sobretot, professional— del francès, calia disposar de terminologia francesa». En els anys setanta, al Quebec, les empreses treballaven bàsicament en anglès. Per tant, hi havia una gran feina terminològica a fer, que afectava, en especial, els vocabularis professionals i de l’administració. Aquesta tasca la van començar a organitzar les mateixes empreses, sobretot les més grans, que van crear serveis lingüístics amb unitats específiques dedicades a la producció de la terminologia de l’empresa. Aina Moll va veure aquest model i s’hi va inspirar per a començar a recuperar la terminologia catalana.

«L’Aina era molt conscient que per a poder parlar de la normalització de la llengua catalana calia que totes les parcel·les de la comunicació es dotessin dels recursos disponibles i adequats. I això la va fer pensar en la terminologia», explica Maria Teresa Cabré. La seva idea era desenvolupar una terminologia de totes aquelles parcel·les en què el català no s’havia utilitzat, o s’havia deixat d’utilitzar: «Es tractava de cobrir terminològicament i fraseològicament l’àmbit jurídic, l’àmbit administratiu i el de totes les matèries d’especialitat que no havien produït d’una manera natural la seva pròpia terminologia», remarca Cabré. La raó per a fer-ho continua essent ben vigent: «Una llengua que no és apta per a tots els usos és una llengua destinada a recular.»

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 101 de la revista Llengua Nacional.