#PíndolesJané: «Ja esteu a punt?»

Actualment, a causa de la interferència de la llengua castellana, n’hi ha molts que fan servir el verb estar en casos en què, en català, s’ha de fer servir el verb ser (o ésser). Diuen, per exemple, La sopa està salada en lloc de La sopa és salada, que és la frase correcta. També diuen Estava ple de gent en lloc de Era ple de gent o El menjar està molt bo en lloc de El menjar és molt bo. Fins i tot n’hi ha que diuen La Núria no estava a casa en comptes de La Núria no era a casa.

Com a reacció contra aquesta tendència impròpia, amb el desig de parlar correctament, en alguns casos hi ha qui fa servir les formes del verb ser en casos en què sempre s’ha fet ser-vir el verb estar. Per exemple, al teatre, una mica abans de començar la funció, sentim, pels altaveus, una veu que diu La funció és a punt de començar. Hauria de ser, naturalment, La funció està a punt de començar. Els exemples següents els hem tret del diccionari: Estava a punt de plorar, Els geranis estan a punt de florir. També hi trobem dues locucions o frases fetes molt boniques: Estar a punt de solfa i Estar a punt de pastora mia.

Article publicat a Cavall Fort, núm. 1128