#PíndolesJané: «Veure-hi i sentir-hi»

Amb l’adjunció d’aquestes partícules gramaticals que anomenem pronoms, els verbs agafen sovint noves significacions.

Això passa, per exemple, amb els verbs veure i sentir. Aquests dos verbs, en principi, són dos verbs transitius, cosa que vol dir que s’han d’usar acompanyats d’un complement dit directe, sense cap preposició. «He vist el seu germà», «Vèiem la gent que passava», «Vam sentir un soroll», «No sento el que diuen».

Però amb l’adjunció de la partícula o pronom hi s’originen els conjunts veure-hi i sentir-hi, que s’usen sense complement, perquè tenen un sentit nou: volen dir, respectivament, ‘tenir el sentit de la vista’ i ‘tenir el sentit de l’oïda’. Així diem, per exemple, «Hi veig més ara que abans», «Sense ulleres no hi veig», «Tenia un tap a l’orella i no hi sentia», «L’àvia és molt velleta però hi sent més que nosaltres».

I seria totalment incorrecte de dir «Veig» o «No veig», i «Sento» o «No sento». En el cas de veure, a més, amb l’ajuda de dos pronoms hem creat el conjunt verbal veure-s’hi, que significa ‘haver-hi prou claror perquè un hi vegi’. Així, podríem dir «Jo hi veig bé, però si apagueu el llum no m’hi veig».

Article publicat a Cavall Fort, núm. 1173