Pedrolo, en família

L’Associació Llengua Nacional volia encetar el 2018 amb un número especial de la seva revista dedicat a Manuel de Pedrolo, un dels més grans i prolífics escriptors en llengua catalana del segle XX, però alhora un dels més ignorats i silenciats. I hi ha reeixit. Aquest mes de març sortia de la rotativa el número 102, amb una excepcional portada de Mariona Millà, en la qual l’autora mostra, segons les seves paraules, «el Pedrolo més humà», amb una mirada subtilment dolça, allunyada del Pedrolo més adust, més «pantocràtic».

En plena celebració de l’Any Pedrolo, dimecres passat, 4 d’abril, es va fer la presentació pública d’aquest exemplar tan singular, en què setze especialistes en la figura i l’obra pedrolianes ens apropen tots els aspectes de l’escriptor, alguns prou desconeguts per al públic en general. En el marc de l’Auditori del Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona, Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo; Enric Borràs, editor; Mariona Millà, pintora i escultora, i Màriam Serrà, lingüista i escriptora, membre de la Junta de Govern de l’Associació Llengua Nacional i també de la Fundació Manuel de Pedrolo, la qual havia coordinat aquest especial de la revista, van aprofitar l’acte presentat per Abel Carretero, president de l’Associació i director de la nostra publicació, per fer una autèntica «declaració d’amor», reconeixement i respecte a l’escriptor. I tot amb l’ajut inestimable de Joaquim Carbó, que va aportar un bon cabal d’informació farcida d’experiències personals entre ell i Pedrolo durant els molts anys en què van mantenir una relació de forta amistat, i de Carles Molins, escriptor i dissenyador gràfic que es defineix a si mateix com a «pedrolià de tota la vida».

Els assistents van poder gaudir de les explicacions dels ponents, que van anar des dels apunts més pedagògics fins a les anècdotes més personals. I precisament aquest ambient més íntim va propiciar els millors moments de l’acte: un diàleg entre l’escenari i el públic, de baix a dalt i viceversa, en què van quedar ben palesos alguns aspectes, com ara el veto d’alguns polítics a Pedrolo, un independentista que no es va casar amb cap partit. Segons va dir Enric Borràs: «Parlar de Pedrolo és parlar d’un patriota català». També es va fer palès el rebuig d’altres escriptors envers l’autor que dóna nom a aquest any, enemic de figurar en cenacles literaris. Com va apuntar Màriam Serrà, «Pedrolo ha estat un dels grans oblidats»; i Anna Maria Villalonga insistí encara: «És una vergonya, l’ostracisme a què s’ha sotmès Pedrolo!»

I tots els ponents, i el públic també, van coincidir que, superat l’arraconament que li feren governs, partits, institucions i uns quants col·legues, és de justícia haver engegat aquest any d’homenatge, un Any Pedrolo que permet conèixer i difondre l’obra i la persona d’un dels autors més importants de la literatura catalana del segle passat, castigat, però, per uns poders i una societat que no podien ni volien permetre el que representava. La frase final d’Anna Maria Villalonga resumeix molt bé l’objectiu final: «S’ha de reivindicar l’escriptor d’una manera seriosa, acadèmica.»

I, entre records entranyables de situacions viscudes al minúscul despatx de l’autor, es va anar acabant la trobada.

Així, en aquest especial del número 102 de Llengua Nacional, que conté també una entrevista a Adelais de Pedrolo, filla de l’escriptor, el lector hi trobarà una nodrida representació d’especialistes pedrolians, des de la il·lustradora de la portada, Mariona Millà, passant per Anna Maria Villalonga, Marcel Fité, Cesk Freixas, Antoni Munné Jordà, Xavier Ferré i Trill, Mariajosep Jové, Anna M. Moreno-Bedmar, Bel Zaballa, Carles Molins, Eduard Llauradó, Màriam Serrà, Enric Borràs, Josep Poveda i Joaquim Carbó, fins a les ressenyes d’Agnès Toda sobre dos llibres que parlen de Manuel de Pedrolo.

L’acte de presentació es va poder fer gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.