Partits polítics i polítiques lingüístiques

Per Francesc Jutglar

El dijous 9 de maig del 2019, l’Auditori del Centre Sant Pere Apòstol va acollir la primera taula rodona del cicle «Parlem-ne!» d’enguany, titulada Partits polítics i polítiques lingüístiques. Màriam Serrà, vicepresidenta de Llengua Nacional, va ser l’encarregada de dirigir l’acte, en el qual van intervenir Gorka Knörr (JuntsXCat), Laura Domingo (ERC) i Blanca Serra (CUP).

Gorka Knörr

Gorka Knörr inicià els parlaments. La seva temporada com a eurodiputat, càrrec al qual es torna a presentar amb JuntsXCat, va fer que centrés la seva intervenció en la necessitat que el català i altres llengües minoritzades espanyoles i d’altres procedències europees siguin oficials en els organismes polítics de la UE. Malgrat les promeses en aquest sentit per part d’anteriors governs espanyols, després de 20 anys continuem sense cap avenç, i Knörr va considerar que no aconseguirem res mentre formem part d’Espanya. També destacà la importància del sector audiovisual en el procés de normalització lingüística.

Laura Domingo

Per la seva banda, Laura Domingo va assegurar que el català i l’occità (aranès) han de tenir un paper central i principal com a llengües del país, sense oblidar la llengua de signes catalana, i que han de ser conegudes i emprades per l’administració pública en l’atenció al ciutadà. Alhora, considerà que cal tenir en compte la diversitat lingüística i cultural que tenim ara mateix, i que caldria adequar les actuacions segons les particularitats de cada localitat. També va fer referència als drets lingüístics dels ciutadans immigrants, però sense concretar què vol dir això ni quin estatus hauria de tenir cada llengua en un futur Estat català. Segons Domingo, la política lingüística ha de facilitar l’aprenentatge de la llengua i requerir, però no prohibir. Destacà així mateix la importància que els operadors del sector audiovisual segueixin les directives lingüístiques dels governs catalans. També va proposar la reciprocitat d’emissions entre els diversos mitjans de comunicació dels Països Catalans, així com programes de dinamització cultural per a fomentar l’ús de la llengua i la integració.

Blanca Serra i Màriam Serrà

Blanca Serra començà dient que tot el que s’havia exposat fins llavors era impossible mentre siguem dins d’Espanya. Denuncià que tenim un problema sociolingüístic important: els parlants catalans no són prou conscients que la llengua mor si els seus parlants deixen de parlar-la. També va fer autocrítica en reconèixer que dins la CUP mateix hi ha una indiferència preocupant davant el tema lingüístic: «No hi ha hagut encara un debat seriós sobre llengua», va dir, tot i que ara almenys tenen un grup de treball del qual ella forma part. Massa sovint l’independentisme compra discursos de bilingüisme i altres propostes que s’ha demostrat que no funcionen (cal afermar les bases lingüístiques i, en aquest sentit, defensà la claredat que mostrà el grup Koiné en l’exposició del problema), i mainfestà que el català ha de ser l’única llengua del futur Estat català (i l’aranès a la Vall d’Aran). A parer seu, la legalitat és important: requeriment del català per a accedir al funcionariat i a les feines de cara al públic, llei de l’audiovisual… També va dir que convé aprofitar el coneixement de castellà o de francès que tenim els catalans, però no per això faria aquestes llengües de coneixement obligat, sinó que les oferiria com a optatives dins dels plans escolars. Cal millorar molt la formació de mestres i incrementar les actuacions destinades a integrar els no catalanoparlants, va concloure.

Les intervencions d’un públic molt motivat incidiren a demanar concreció per part d’algun ponent, més presència del català en les noves tecnologies, unes polítiques sociolingüístiques que facin pujar realment l’ús social del català, i si els partits representats posarien l’oficialitat plena del català als governs espanyol i europeu com a condició sine qua non per a votar una investidura presidencial.

Les taules rodones del cicle «Parlem-ne!» tenen el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya.