Nou reconeixement per a Llengua Nacional

Si l’any passat la nostra associació rebia dos reconeixements, el Premi Joan Coromines per la tasca de divulgació i defensa dels valors de la llengua catalana i l’impuls per al seu bon ús i coneixement, atorgat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, i el Premi APPEC pels 25 anys de la revista, enguany també hem rebut un guardó.

El 23 d’octubre, en el marc de l’Any Pompeu Fabra, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Política Lingüística, atorgava, per primer cop conjuntament, els VII Premis Pompeu Fabra i el V Premi Robèrt Lafont, adreçat aquest darrer a persones o entitats que s’hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic, i que guanyà el professor emèrit de filologia romànica de la Universitat de Viena Georg Kremnitz, el qual digué que havia tingut Robèrt Lafont com a mestre de català.

Pel que fa als Premis Pompeu Fabra, reconeixen persones i entitats que s’hagin distingit per la tasca en favor de la llengua catalana i tenen sis modalitats: Projecció i difusió de la llengua catalana, que va recaure sobre l’Associació d’Editors en Llengua Catalana; Trajectòria professional, científica o cívica, que obtingueren ex aequo Mila Segarra i Jordi Mir; Àmbit socioeconòmic, lliurat a la cadena de restaurants König; Comunicació i noves tecnologies, per a l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català; Incorporació a la comunitat lingüística catalana, atorgat a Halldór Már Stefánsson, presentador del programa de TV3 Katalonski, i Voluntariat lingüístic, que rebé Ramon Rom.

Ester Franquesa, Laura Borràs i Màriam Serrà amb la litografia de Pompeu Fabra

En aquesta edició es concedien també unes mencions especials a les 214 entitats del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana. I aquí és on entrava l’Associació Llengua Nacional, que en forma part —recordem que, gràcies a això, els nostres associats desgraven la quota en la declaració de la renda—. El guardó consistia en un diploma i una litografia del bust de Fabra esculpit en bronze que havien rebut els premiats de les sis modalitats; litografia numerada (la nostra és la 122/215) i signada per l’escultor, Manuel Cusachs. Davant la impossibilitat que les més de cent entitats que havíem assistit a l’acte pugéssim a l’escenari a recollir la menció especial, van fer aixecar de les butaques els seus representants per a la foto de família i, posteriorment, tot bevent una copa de cava, ens van donar el premi a la sortida. Per Llengua Nacional, el recollí la vicepresidenta, Màriam Serrà.

La cerimònia, celebrada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, la presidí la consellera de Cultura, Laura Borràs, que lliurà els premis juntament amb la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’acte el va presentar l’actriu Aina Clotet, amb interpretació simultània de llengua de signes catalana, i l’actriu Rosa Cadafalch, mitjançant el contingut de la maleta vella de l’àvia que un dia havia trobat a les golfes, ens conduí per la vida del Mestre. Entre premi i premi, la cantant en occità aranès Alidé Sans interpretà la peça Eth riu. L’entranyable plat final fou la cantata El caçaire de mots, una «adaptació per a 20 veus enFABRAdes al TNC», a càrrec dels joveníssims alumnes de La Bressola, amb música de Francesc Bitlloch al piano i textos de Joana Raspall i Joaquim Horta.

Volem acabar aquesta informació amb les paraules de la consellera Borràs: «Pompeu Fabra va endreçar allò que ens fa ser poble: la llengua.»