La ultratomba i l’ultrason

Albert Jané

A vegades, els usuaris de la llengua, que coneixen bé les normes de l’apòstrof de l’article definit, les quals ens fan escriure l’única però la unitat, perquè la u inicial de única és tònica i la u inicial de unitat és àtona, dubten quan l’article definit del femení ha de precedir mots formats amb el prefix ultra ‘més enllà’, com ultratomba, ultracorrecció o ultradreta, perquè aquests mots composts, a més de l’accent tònic principal, en tenen un de secundari, que recau precisament en la u inicial: la ultratomba o l’ultratomba? El Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), resol clarament aquest dubte en definicions i exemples d’alguns mots formats amb aquest prefix: partidari de la ultradreta (s.v. ultradretà), relatiu o pertanyent a l’ultramicroscopi o a la ultramicroscòpia (s.v. ultramicroscòpic), el misteri de la ultratomba (s.v. ultratomba). Per tant, l’article definit del femení no s’ha d’apostrofar en aquest cas que comentem. En canvi, sí que s’ha d’apostrofar, en el mateix cas, l’article del masculí, que no coneix les excepcions que afecten el femení. Ja hem vist (s.v. ultramicroscopi) l’ultramicroscopi al costat de la ultramicroscòpia. Anàlogament, doncs, l’ultradretà, l’ultraisme, l’ultralleuger, l’ultramar, l’ultramuntanisme, l’ultrasò, etc. Un dels reculls de les extraordinàries proses poètiques de J.V. Foix es diu Cròniques de l’ultrason. Teòricament, també hauria pogut ser Cròniques de la ultrason, car el substantiu son tant pot ser del masculí com del femení, amb els significats, respectius, ‘el fet de dormir’ i ‘les ganes de dormir’. Però no hi ha dubte que és qüestió del primer cas i, doncs, que ha de ser ben bé … de l’ultrason, car l’article apostrofat és el del masculí. Es tracta, efectivament, d’unes suposades cròniques de més enllà del son, i no de més enllà de la son, que seria una idea totalment absurda.