La força de la llengua. El noi que escoltava els vells

Per Marcel Fité

Som a Sud-àfrica a l’any 1962. El reu està a punt de ser sentenciat i sap del cert que el condemnaran. No en té cap dubte. És el líder de l’ANC (African National Congress) i els colonitzadors de la seva terra han posat preu al seu cap. A més a més, s’ha permès qüestionar amb gallardia i veu serena la legitimitat del tribunal que el jutja: «Recuso el president del tribunal […]. L’home blanc fa la llei, ens arrossega als tribunals, ens acusa i s’asseu a sobre nostre per jutjar-nos… Per què en aquest tribunal estic davant d’un jutge blanc, enfrontant-me a un procurador blanc i escortat per un guàrdia blanc?»

També sap on i com haurà de complir la condemna. Amb tota seguretat, l’enviaran, carregat de cadenes i amb els turmells i els canells engrillonats, a l’antiga illa de leprosos, coneguda com a Robben Island (illa de les Foques) pels colonitzadors i com a Esiqithini (illa del Davant) pels naturals del país. Esiqithini no és únicament una antiga illa de leprosos. Esiqithini, situada davant de la bellíssima badia de la Ciutat del Cap, és un símbol per als lluitadors negres anticolonialistes de Sud-àfrica. L’únic presoner que havia aconseguit escapar-se’n era un líder africà del segle xvii. En el segle xix, Makana, heroi de la resistència xhosa (nació a la qual pertany el reu), va morir ofegat quan intentava fugar-se i arribar a la costa nedant.

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 101 de la revista Llengua Nacional.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *