La cuina com a eina cultural

Per Carme Ruscalleda

Tots nosaltres, des de ben petits, comencem a aprendre els noms de les coses en la llengua del país on naixem o ens criem, ple de localismes, matisos i entonacions pròpies. La llengua materna ens acompanyarà tota la vida, com un enllaç directe amb el més profund del nostre cervell, i serà un estímul per a aprendre altres llengües i també per a la millora de l’expressió i la comunicació amb la resta de persones.

En la meva professió, la llengua és una eina fantàstica per a comunicar aspectes i detalls del procés i la tècnica culinàries, així com també per a expressar les emocions del resultat gastronòmic. Per posar-vos un exemple ben de casa nostra, pensem en el terme canelons, un plat del qual, culturalment, tots tenim vivències, experiències i opinions, un plat dels que fan festa major, un plat que sembla que sempre ha estat al país però que, en canvi, va venir a casa nostra des d’una altra terra, on en deien cannelloni, i va triomfar a Catalunya, on ha passat a formar part del nostre bagatge lèxic i cultural.

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 100 de la revista Llengua Nacional.