Josep Ruaix, Premi Especial del Jurat Martà Gasull en la 2a edició d’aquest guardó
Per Marc Sangles

Josep Ruaix amb els membres de la Junta de l’Associació Llengua Nacional Mà riam Serrà i Marc Sangles.
El passat 5 de febrer del 2018, el teatre Poliorama de Barcelona va acollir la 5a edició del Premi Martà Gasull i Roig i la 2a del Premi Especial del Jurat Martà Gasull i Roig. Aquest darrer guardó va recaure en la figura de Josep Ruaix i Vinyet, col·laborador de Llengua Nacional des dels inicis. Cal esmentar que l’any passat el també company nostre Albert Jané i Riera va rebre aquest mateix premi en la seva primera edició.
Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya, va llegir el veredicte del jurat: «El jurat ha decidit per unanimitat atorgar el 2n Premi Especial del Jurat dels Premis Martà Gasull i Roig al senyor Josep Ruaix i Vinyet.»
En repassar la biografia de l’homenatjat, Forcadell va recordar, entre altres coses, El català en fitxes (1968), El català és fà cil (1983), i la col·laboració del premiat amb la Junta Permanent de Català o amb l’Institut d’Estudis Catalans.
Ã’scar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, donà el premi a Ruaix, i aleshores el públic ovacionà el mestre, aquesta persona que amb constà ncia ha ajudat a aprendre català a tanta gent des del Franquisme. Josep Ruaix rep el reconeixement d’un teatre Poliorama gairebé ple: hi ha familiars de l’homenatjat, ex-alumnes seus de les classes de català a l’escola Vèrtex, socis de Llengua Nacional, socis de Plataforma per la Llengua, etc. Al teatre, gairebé ple del tot, hi ha vuit butaques buides. Vuit butaques que tenen el nom escrit de vuit persones que trobem a faltar.
Josep Ruaix rep l’agraïment i la felicitació pel premi del president del Parlament, Roger Torrent, de la vice-presidenta de la Diputació de Barcelona Meritxell Budó i també del president Carles Puigdemont, a través d’un vÃdeo, al final de l’acte.
Som a l’Any Fabra i Josep Ruaix acaba el seu discurs amb aquests mots: «Cal no abandonar mai ni la tasca, ni l’esperança!»
El Premi Martà Gasull i Roig enguany se l’emportà Catalunya Rà dio. Els altres dos finalistes eren l’escola La Masia i els Cinemes Texas.

Guardonats en els Premis Martà Gasull 2018.
Discurs de Josep Ruaix amb motiu del Premi Especial del Jurat Martà Gasull 2018
Distingides autoritats, senyores i senyors, amics i amigues:
En primer lloc, dono les grà cies al jurat de la 5a edició dels Premis Martà Gasull i Roig pel guardó que m’ha concedit. Valoro molt la tasca de la Plataforma per la Llengua, que des de fa prop de vint-i-cinc anys treballa incansablement per la normalització lingüÃstica en tot el domini històric del català . I m’uneixo de cor al record i homenatge al fundador i à nima de la Plataforma, el nom del qual intitula aquests premis i que va trobar la mort en un desgraciat accident de muntanya al Nepal l’any 2012. Quan va començar l’activitat d’aquesta ONG del català , la seva labor era molt necessà ria i oportuna, i continua essent-ho actualment per les circumstà ncies que tots coneixem i patim. Desitjo, doncs, molta tenacitat, lucidesa i avinença als dirigents d’aquesta associació, per tal que, amb la col·laboració d’un nombre sempre creixent d’adherits, pugui assolir nombrosos èxits en els seus propòsits.
En segon lloc, voldria fer constar que em plau granment haver obtingut aquest premi especial del jurat precisament en l’edició que segueix aquella en què el va obtenir l’amic i mestre Albert Jané. Albert Jané i Riera és tot un exemple de treball constant per la defensa i promoció de la llengua catalana, com també un home dotat d’un gran sentit lingüÃstic, del qual som molts els qui ens hem pogut aprofitar amb vista a conrear un idioma alhora genuà i planer. Confio que encara el podrem tenir com un far il·luminador durant molt temps.
I en tercer lloc em plau Ãntimament que aquesta distinció m’hagi estat atorgada durant l’Any Fabra, en l’escaiença del cent cinquantè aniversari del seu naixement (esdevingut el 20 de febrer de 1868), el centenari de la publicació de la seva Gramà tica catalana, adoptada com a oficial per l’Institut d’Estudis Catalans, i el setantè aniversari del seu traspà s (esdevingut el dia de Nadal de 1948). Amb totes les meves limitacions, he procurat sempre seguir l’obra normativitzadora de Pompeu Fabra. Precisament la meva primera publicació gramatical es va produir l’any 1968, en el centenari del naixement del Mestre, i a la seva memòria vaig dedicar aquell primer volumet de El català en fitxes. Després m’he atrevit fins i tot a actualitzar i completar l’obra fabriana, procurant de seguir el seu esperit. Si ho he aconseguit o no, no em toca a mi de dir-ho, però certament aquesta era la meva voluntat.
I deixeu-me acabar amb un mot d’ordre del qui fou «seny ordenador del català » i que, curiosament, també es fa servir en l’editorial del darrer número de La Corbella (butlletà de la Plataforma per la Llengua) i en l’editorial del darrer número de Llengua Nacional (revista en la qual col·laboro), ja que és una consigna molt adient als temps convulsos que vivim: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.» Moltes grà cies per la vostra atenció.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!