Homenatge als impulsors de «Llengua Nacional» en la celebració del número 100

Un gran llaç groc va presidir el dimarts 7 de novembre l’acte de celebració dels 100 números de la revista Llengua Nacional. Un llaç per a recordar l’excepcionalitat del moment històric que vivim, amb mig Govern a la presó i l’altre mig a l’exili, amb la Generalitat ocupada i els líders de l’ANC i Òmnium també empresonats injustament. «La situació política que des de fa unes setmanes ens afecta no és precisament favorable a cap celebració», va començar dient Abel Carretero, president de l’Associació Llengua Nacional, en la benvinguda. «Però creiem que convé celebrar l’efemèride dels 100 números, perquè no fer-ho seria veure’ns derrotats i sumir-nos en una condició de feblesa que no volem i, més important encara, que no tenim», va afegir, contundent.

L’acte, «un viatge per la història de Llengua Nacional», en paraules d’Àngels Bassas, que en va ser la presentadora, va retre un sentit homenatge als protagonistes històrics de l’entitat, i també va donar veu a les persones que avui la dirigeixen perquè expliquessin com volen continuar el viatge d’ara endavant.

Ramon Sangles, president de l’associació entre el 1996 i el 2015, i els gramàtics Josep Ruaix i Albert Jané van participar en una primera ronda de converses sobre els inicis de Llengua Nacional. Sangles va destacar la qualitat lingüística com una de les aportacions principals de la revista: «Ha aportat una manera d’ensenyar la llengua, que ha servit de model per a molts professors, per la qualitat dels articles». Per la seva banda, Josep Ruaix va remarcar-ne el rigor: «Llengua Nacional, encara que no és una revista acadèmica, tanmateix, hom vetlla perquè sigui rigorosa, en dos aspectes: en el fons, evitant errors, afirmacions infundades, etc., i en la forma, revisant els articles perquè no continguin defectes lingüístics.»

Albert Jané, un dels col·laboradors més assidus, va explicar que la revista ha estat per a ell una gran ocasió per a continuar amb la seva trajectòria de divulgació de temes lingüístics, una activitat que ja havia fet al llarg dels anys en la premsa escrita. «Hi he pogut exposar les meves idees lingüístiques, al voltant d’una llengua sense artifici i defensant recursos genuïns», va explicar.

En la segona ronda de converses, Màriam Serrà, Maria Rosa Bayà i el ja esmentat Abel Carretero van parlar en representació de la junta actual. Van destacar els conceptes d’il·lusió, implicació i futur com a motors de la seva activitat. Carretero va revelar que li agradaria «fer una associació més activa des del punt de vista social, formant aliances amb altres entitats per tenir més força i poder ser un actor social que pressioni en la defensa del català».

L’activista cultural, actriu i rapsoda Joana Ventura i el cantautor Cesk Freixas van amenitzar l’acte amb la lectura de dos textos literaris i la interpretació de dues cançons respectivament.

Amb motiu dels 100 números de Llengua Nacional, també es va presentar un vídeo que repassa la trajectòria de l’associació, amb fotografies històriques, el testimoni dels protagonistes d’aquests anys i dues felicitacions que agraïm de tot cor: la de la presidenta de la Secció Filològica, Maria Teresa Cabré, i la de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Cabré va desitjar una llarga vida a la revista: «Una revista que no s’adreça només als filòlegs sinó també al gran públic, que necessita informació sobre com es van fent les coses en aquest país».

Forcadell, que va recordar que ella mateixa havia col·laborat amb la revista fa anys, ens va adreçar aquestes paraules: «Espero que tingueu molts èxits; perquè defensar la unitat de la llengua, preservar-ne les diverses varietats dialectals i, a més, defensar l’ús social del català són objectius molt lloables que hem de continuar tenint.» Així ho farem, Carme!