Dos apunts per al centenari de Manuel de Pedrolo

Per Joaquim Carbó
Escriptor

[…] Fa una pila d’anys, més de seixanta, a mitjans del segle passat, Manuel de Pedrolo va escriure i publicar el conte El millor novel·lista del món: un escriptor forassenyat embogia en l’intent d’escriure «la novel·la total», és a dir, aquella que especularia amb totes les possibilitats que es presenten contínuament a un personatge i que, segons la decisió del moment, poden canviar completament el curs de la seva vida. Anava a parar a un manicomi i encomanava la seva dèria als altres bojos, als metges i al personal subaltern. Tots plegats, proveïts de màquines d’escriure, produïen un soroll eixordador quan teclejaven les seves successives parides sobre els passos d’un mateix protagonista.

Aquesta idea seduïa l’escriptor de l’Aranyó. I vam rebre’n un testimoni encara més sòlid i rigorós l’any 1963, quan la nova i efímera editorial Llibres de Sinera va publicar en un sol volum, titulat Temps obert, les tres primeres novel·les nascudes d’aquesta obsessió. El protagonista, Daniel Bastida, viu en un pis d’una escala del barri de Gràcia que és bombardejada pels feixistes en el curs de la guerra civil. A partir d’aquest fet, Pedrolo n’explica la vida i miracles en nou novel·les diferents a partir d’aquella situació: si en la primera és escriptor, en les altres és estraperlista, representant, psicoanalista, negociant sense escrúpols, pagès, conformista, sindicalista i rodamón. Després d’aquestes nou novel·les, Pedrolo encara farà dos intents més: recupera la situació final de la primera obra del cicle, Un cami amb Eva, i el bifurca en dues obres més: en la primera manté una relació sentimental amb una cosina, i en la segona la relació es trenca. La seva intenció era, en principi, escriure setze novel·les més per donar-li dues oportunitats més a partir del final de les altres vuit primeres històries per tal d’apropar-se a «la novel·la total», en un intent tan impossible com original i ambiciós. En aquest punt, i pensant que ja ho havia intentat amb aquells onze títols, va tancar el projecte. […]

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 102 de la revista Llengua Nacional.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *