Crònica «El model d’escola catalana: sentenciat?»
En la taula rodona del 24 d’octubre vam abordar el model d’escola catalana perquè veiem que des del punt de vista jurídic no tenim garantida la immersió lingüística ni els nostres drets lingüístics. Ens hi van acompanyar Helena Díaz, mare de l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar; Gerard Furest, professor de secundària i sindicalista, i, finalment, Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística catalana a la Universitat Rovira i Virgili, entre d’altres càrrecs. Va fer de moderadora Agnès Toda i Bonet, vocal de l’Associació.
Els vam demanar que parlessin sobre dos àmbits. D’una banda, van haver de tractar el present i què ens ha dut fins a la situació jurídica actual del català a les aules; i, de l’altra, van haver de fer referència als reptes que se’ns plantegen o que hauríem d’assumir de cara al futur si no volem perdre la llengua.
Quant al primer punt, Helena Díaz ens va posar al corrent de tot el periple viscut per l’Escola Turó del Drac des que els van comunicar l’aplicació del 25% de castellà fins a l’actualitat, un procés en què han comptat amb el suport de Som Escola i de l’advocat Benet Salellas. A més, va exposar la conflictivitat existent entre el dret individual i el dret col·lectiu. Al seu torn, Gerard Furest va vincular la situació del català a les escoles amb el colonialisme i va reclamar la importància de vetllar per l’ús del català també a l’hora del pati i del dinar; així mateix, va fer referència, entre molts altres aspectes, no sols als drets laborals dels docents sinó també als seus deures lingüístics. En la seva intervenció, Miquel Àngel Pradilla va indicar que calia trencar el sostre de vidre jurídic, perquè ens trobem davant una situació d’una perplexitat extrema en què s’esdevenen canvis importants en la identificació lingüística, sobretot en detriment de la catalana. I va proclamar que, si bé és veritat que amb l’escola no n’hi ha prou, «sense l’escola no hi ha res».
Pel que fa a la segona qüestió, Helena Díaz va fer referència a l’esperança en relació amb l’alumnat víctima del 25%, perquè tenen una opinió sòlida sobre el que els ha tocat viure, però també en relació amb l’aspecte jurídic, perquè continuaran estant-hi a sobre, i en relació amb els usos lingüístics, que a l’Escola Turó del Drac treballen, entre d’altres, a través del projecte Vincles d’Òmnium. Gerard Furest va fer un crit a la
proactivitat i a canviar el model econòmic. I, finalment, Miquel Àngel Pradilla va expressar que necessitem començar de zero i plantejar un nou model de normalitat lingüística que asseguri la preeminència de la llengua catalana.
Quan, a continuació, Helena Díaz va preguntar a Furest i a Pradilla «què hauríeu fet vosaltres?», tant l’un com l’altre van felicitar-la per la lluita exemplar empresa a l’Escola Turó del Drac. Es va acabar la sessió amb una intervenció de Miquel Àngel Pradilla, que va posar sobre la taula el nou escenari advers que representa la digitalització, i una altra de Gerard Furest, el qual va reivindicar la necessitat de generar discursos a favor del català, dient, per exemple, que «el català serà interracial o no serà».
En conclusió, aquesta nova sessió del «Parlem-ne!» va entrar a fons en una problemàtica present que s’allargassa i repercuteix molt directament en el futur. Per això es va exigir un canvi de paradigma si es vol garantir la vitalitat de la llengua catalana. Podeu recuperar la taula rodona a través del nostre canal de YouTube.
