Converses sobre ciència-ficció amb Pedrolo

Per Antoni Munné-Jordà
Fundació Manuel de Pedrolo

[…] Pel març de 1985 vaig rebre una carta de Washington: un estudiós nord-americà que havia llegit els articles publicats en francès volia editar una antologia de ciència-ficció europea i hi volia incloure «El cens total» de Pedrolo, al costat d’obres de Clarke, de Lem i d’altres autors reconeguts. En vam parlar amb Pedrolo, l’americà va traduir el conte, però després va tenir problemes amb l’editor i a hores d’ara encara no sé que hagi sortit el llibre.

El mateix any 1985, en l’antologia de ciència-ficció catalana d’Edicions 62 vaig incloure-hi «Darrer comu nicat de la terra», el primer conte de ciència-ficció de Pedrolo publicat amb voluntat explícita de gènere, en 1973, escrit el mateix any que enllestia el Mecanoscrit però donat a conèixer un any abans que sortís la novel·la. Potser va ser llavors, quan tot comentant les seves obres jo justificava la tria pel valor històric del conte, que em va dir que el seu relat de ciència-ficció que li agradava més era «Urn, de Djlnl». O potser ja n’havíem parlat abans. En tot cas, per això, quan vaig preparar l’antologia següent, per a La Magrana, el text de Pedrolo que hi vaig incloure va ser aquesta història de solidaritat amb una raça que s’extingeix.

Havia tancat el material de l’antologia al final de 1988 i vaig treballar en el pròleg l’estiu de 1989. Pedrolo ja estava malalt, no es veia en condicions de rebre visites, i la meva sol·licitud que es rellegís el conte per si hi volia esmenar alguna cosa li representava una feina que ja no volia emprendre. La meva insistència sobre la revisió del text era només l’excusa per a anar sabent com estava. A principi d’octubre de 1989 el vaig anar a veure, per una altra cosa que convenia tractar personalment, i li vaig dir que el llibre tirava endavant però encara era a temps de fer-hi algun canvi. Afectuós com sempre, però infinitament trist, em va parlar del seu descorat jament i que intel·lectualment no estava en condici ons de fer res. Qualsevol cosa que em semblés que calia tocar en el text, la deixava a les meves mans.

L’antologia va sortir pel juny de 1990. En la fitxa que em feia de full de ruta de redacció del llibre hi tinc anotat: «Dilluns, 18 de juny de 1990: quan truco a Pedrolo per dir-li que ja ha sortit l’antologia, l’Adelais em diu que el seu pare ja està ingressat; és irreversible.» Pedrolo va morir vuit dies després.

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 102 de la revista Llengua Nacional.