Entrades per Redacció

La llengua del judici

Per Bernat Joan i Marí Acabat el judici que ha tengut lloc al Tribunal Suprem del Regne d’Espanya contra els líders polítics i socials catalans, pens que una de les qüestions que més deuen haver sobtat els observadors internacionals ha set el nul reconeixement dels drets lingüístics dels acusats per part de l’esmentat tribunal. Una de […]

#PíndolesJané: «Ja esteu a punt?»

Actualment, a causa de la interferència de la llengua castellana, n’hi ha molts que fan servir el verb estar en casos en què, en català, s’ha de fer servir el verb ser (o ésser). Diuen, per exemple, La sopa està salada en lloc de La sopa és salada, que és la frase correcta. També diuen […]

Partits polítics i polítiques lingüístiques

Per Francesc Jutglar El dijous 9 de maig del 2019, l’Auditori del Centre Sant Pere Apòstol va acollir la primera taula rodona del cicle «Parlem-ne!» d’enguany, titulada Partits polítics i polítiques lingüístiques. Màriam Serrà, vicepresidenta de Llengua Nacional, va ser l’encarregada de dirigir l’acte, en el qual van intervenir Gorka Knörr (JuntsXCat), Laura Domingo (ERC) […]

#PíndolesJané: «Veure-hi i sentir-hi»

Amb l’adjunció d’aquestes partícules gramaticals que anomenem pronoms, els verbs agafen sovint noves significacions. Això passa, per exemple, amb els verbs veure i sentir. Aquests dos verbs, en principi, són dos verbs transitius, cosa que vol dir que s’han d’usar acompanyats d’un complement dit directe, sense cap preposició. «He vist el seu germà», «Vèiem la […]

#PíndolesJané: «Revelar un secret»

Per Albert Jané Els secrets es revelen, no es desvetllen. Ho fan, naturalment, les persones indiscretes. El verb desvetllar, encara que algunes vegades s’usa com a sinònim de despertar, de fet, vol dir, exactament, “treure la son (a algú)”. I, per tant, desvetllar-se signifi ca “perdre la son”. Si un està desvetllat és clar que està despert, però […]

#PíndolesJané: «Quin un, en Pere!»

Per Albert Jané S’imaginen, senyores i senyors, quin efecte que faria que algú —un catalanoparlant, és clar—, parlant en castellà, digués: «¡Qué uno, Pedro!», «¡Qué otra, Josefina!»? Li dirien ase, ruc, ignorant, analfabet, llanut i aixafaterrossos. Potser ho anirien a dir i tot al ministeri fiscal, a veure si hi trobava indicis de delicte. En canvi, són molts els catalans que […]