Llengua Nacional núm. 90

Accediu a l’índex

Editorial: Un senyor de Barcelona…

… i un senyor de Madrid ocupen aquesta vegada la nostra pàgina editorial, per raons d’actualitat i d’importància.
Podeu continuar al pdf

Obrint portes

«Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de Barcelona», una exposició que sintetitza la història recent de la Universitat en el camp de la llengua
Podeu continuar al pdf

La llengua és l’ànima de la nació

La llengua que un poble parla, diferent i autòctona, és la raó fonamental perquè aquest poble sigui lliure i amb el seu Estat propi. És irracional la divisió d’Europa en estats artificials, on se sacrifiquen llibertats de pobles i drets humans, en llengua, en identitat, en usurpacions de béns i espoliacions que són un abús que cal eliminar amb justícia perquè hi hagi pau i harmonia.
Podeu continuar al pdf

Filibusterisme historicista…

Ja m’he referit, en altres avinenteses, a l’esforç libèrrim que solen fer alguns suposats historiadors autòctons per a aplicar, debades, llurs tesis particulars sobre les relacions històriques entre Espanya i Catalunya
Podeu continuar al pdf

Educar l’autoestima

Durant aquests darrers anys s’ha desenvolupant una abundant literatura entorn del que se’n diu «autoajuda». Si anam a qualsevol llibreria generalista (és a dir, no especialitzada), veurem que els llibres d’autoajuda constitueixen una part important del que es pot trobar a les prestatgeries.
Podeu continuar al pdf

Una bíblia independentista

L’autor involuntari: Bartolomé de las Casas (o Casaus?)
Podeu continuar al pdf

«Incisions» i altres mots tallants

El verb llatí caedere, ‘tallar’, ha produït diversos mots en la nostra llengua i en moltes altres de les europees, normalment cultismes, a partir de la seva arrel cis, que apareix en el participi cisus ‘tallat’.
«Incisions» i altres mots tallants

L’estaca, l’etiqueta i els tiquets

D’un antic mot germànic que lleugerament transformat es troba en diferents llengües germàniques actuals (stake en anglès, stock en alemany i en suec, staak en neerlandès) sortiren el mot català i castellà estaca.
Podeu continuar al pdf

Els mesos de l’any

Els noms dels mesos de l’any són: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre. Estudiem-los per separat.
Podeu continuar al pdf

«El castellà s’encomana»… i tant!

És el que va respondre la velleta que feia de conserge al centre que la Unió Catalanista tenia al carrer de la Canuda; abans, és clar, de la guerra del trenta-sis.
Podeu continuar al pdf

Muntar una «carpa»

Em diuen: —Hem muntat una carpa durant aquestes festes. Resto estupefacte i els comento: —Jo sé que hi ha qui munta a cavall i, fins i tot, en un camell; però muntar una carpa ho trobo difícil.
Podeu continuar al pdf

«Escoltar» i «sentir»

Cada vegada és més terrible de sentir com parla bona part del jovent. Una pila d’incorreccions que fins fa poc no havia sentit mai de la vida comencen a ser tan normals que és gairebé impossible d’anar-hi en contra.
Podeu continuar al pdf

«Perquè» i «per què»

Vet aquí un parell de casos una mica especials, potser no gaire comentats, sobre la distinció entre la conjunció perquè i el conjunt per què, constituït per la preposició per i el mot fort què [pronom relatiu o interrogatiu].
Podeu continuar al pdf

La ultratomba i l’ultrason

A vegades, els usuaris de la llengua, que coneixen bé les normes de l’apòstrof de l’article definit, les quals ens fan escriure l’única però la unitat, perquè la u inicial de única és tònica i la u inicial de unitat és àtona, dubten quan l’article definit del femení ha de precedir mots formats amb el prefix ultra ‘més enllà’, com ultratomba, ultracorrecció o ultradreta.
Podeu continuar al pdf

Errors freqüents amb «fins» i «fins a» davant d’infinitiu

Tal com diuen els diccionaris i les gramàtiques, la preposició fins (a) introdueix la designació d’allò que és el límit o terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo.
Podeu continuar al pdf

Relatius i interrogatius defectuosos

Els pronoms relatius i els pronoms interrogatius són peces fonamentals de la gramàtica catalana. Per un seguit de raons, sovint els veiem usats malament o, almenys, d’una manera dubtosa. En aquest article oferim una nombrosa sèrie d’exemples recollits d’uns anys ençà en què apareixen casos relativament poc coneguts de pronoms defectuosos o, si més no, millorables.
Podeu continuar al pdf

Pompeu Fabra al Montseny

Sabem que Pompeu Fabra era un gran excursionista, però ens ha arribat una informació més aviat escassa sobre les excursions que va arribar a fer. Ell mateix, de fet, que sapiguem, no va escriure mai ni una ratlla sobre aquesta activitat, així com no en coneixem cap sobre cap altre aspecte de la seva vida íntima i particular.
Podeu continuar al pdf

Joaquim Torres Pla. Sociolingüista andorrà

Joaquim Torres Pla és fill de pare andorrà que es traslladà a Barcelona de jovenet. És per això que, tot i que va néixer a la capital catalana l’any 1946, va adoptar la nacionalitat andorrana, que ha mantingut tota la vida.
Podeu continuar al pdf

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú i Canes fou un poeta, sociolingüista, traductor i assessor lingüístic català, que va néixer a Barcelona l’1 de desembre de 1935. Tot i que li interessaven més les lletres, finalment es decantà per la carrera de dret. A la Universitat va fer amistat amb personatges com Jordi Solé Tura i Salvador Giner, entre altres, i entrà en contacte amb cercles estudiantils literaris antifranquistes.
Podeu continuar al pdf

Ambaixador de Catalunya a Alemanya

Til Stegmann va néixer a Barcelona l’any 1941, se’n va a Alemanya quan té deu anys i no descobreix el món català fins l’any 1970. En 1980 la seva aparició en el programa televisiu Vostè Pregunta va produir un gran efecte. En aquest llibre explica com va descobrir la identitat catalana que el temps de la dictadura li havia vedat.
Podeu continuar al pdf

Aportacions a l’estudi de la filologia

L’acreditat filòleg i lingüista Joan Martí i Castell presenta en l’obra Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes, patrocinada per la Diputació de Tarragona i prologada pel president, un recull d’articles esparsos que ell mateix descriu en la introducció (pp. 7-9).
Podeu continuar al pdf

Notable aportació a un tema gramatical

El professor Joan Salvador Beltran i Cavaller (Tortosa, 1933) acaba de fer una notable aportació a un tema gramatical controvertit: la distribució de les preposicions per i per a. Es tracta d’un volum de tres-centes pàgines, eixit a la llum pública l’octubre del 2014 i que ara comentarem.
Podeu continuar al pdf

Material d’interès lingüístic i etnogràfic

El catedràtic, escriptor, traductor i investigador Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949) ha afegit a la seva ja nombrosa producció un altre títol: El parlar d’una família vigatana, obra que s’estructura en dos volums.
Podeu continuar al pdf

Comarques lleidatanes

S’acaba de publicar, dins la col·lecció «Geografia literària», editada per Pòrtic, el volum Comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran, que és el número dos
de la col·lecció. Fins avui, doncs, d’aquesta col·lecció, que ha de constar d’onze números, n’han sortit cinc.
Podeu continuar al pdf

Disputa de l’ase

L’Editorial Barcino publica la Disputa de l’ase, de l’escriptor medieval mallorquí Anselm Turmeda, el nou volum de la col·lecció «Tast de Clàssics», en versió d’Albert Mestres i Marta Marfany.
Podeu continuar al pdf

Personatges convertits en paraules

Editorial Barcanova presenta un nou títol en la
seva col·lecció «Tornaveu», el lema de la qual és «Manuals imprescindibles del català actual». Aquest nou títol, Personatges convertits en paraules, de David
Paloma, ens presenta 175 epònims.
Podeu continuar al pdf

L’imperi de la llengua comuna

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), catedràtic de lingüística i assagista,
és del parer que la ideologia monolingüista duu a actituds que contribueixen al mal funcionament social i a la manca de concòrdia. Ens ho explica en L’imperi de la llengua comuna. Guia de l’imperialisme lingüístic espanyol.
Podeu continuar al pdf

Els pobles oblidats

Edicions Sidillà l’any 2012 va publicar Els pobles perduts, una obra col·lectiva que obtingué una gran acollença per part del públic lector i de la qual ja es va parlar en aquest espai. Aquella obra recollia la història, els records, les feines, les llegendes, les anècdotes i les vivències dels darrers habitants de trenta llogarets de la Catalunya històrica.
Podeu continuar al pdf

Literatura infantil

Vet aquí tres amics inseparables: en Pol, la Mar…, i el Tap, un
simpàtic esquirol amb una flaca innata: sempre que comença un any
nou, demana a en Pol i a la Mar que li expliquin el conte El meu llibre dels mesos de l’any.
Podeu continuar al pdf

Aquesta entrada va ser publicada a Revista. Marcada el enllaç permanent .

Feu un comentari

La vostra adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>