Què passa amb la Filologia Catalana?

Per M. Rosa Bayà
@mrosa_bay

Aquest article es va publicar al maig al digital ‘Lliure i Millor’

Des de fa unes setmanes, diverses notícies han tornat a posar d’actualitat la precarietat del català a les universitats. La Universitat Pompeu Fabra és la que ha rebut més tocs d’atenció per aquesta qüestió (recordem la piulada d’una estudiant d’Humanitats que es va fer viral: «Té gràcia estudiar a una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català»). Però no és l’únic cas: poc abans, una nota de l’Escola d’Arquitectura de La Salle avisava els professors que només podien impartir classe en castellà o anglès. El comunicat va aixecar tanta polseguera —encara bo— que la direcció de La Salle el va haver de deixar sense efecte poc després.

Al grau de Filologia Catalana el català no retrocedeix, només faltaria. Però els nous graduats es troben amb un problema inexplicable i discriminatori: molts d’ells tenen dificultats per accedir al màster que els ha d’acreditar per poder exercir com a professors de secundària (l’antic certificat d’aptitud pedagògica o CAP). Com pot ser? Se sap que cada cop més faltaran docents de llengua i literatura catalanes a causa de la jubilació de les primeres promocions de professors. Per què no es promouen, doncs, els estudis de Filologia Catalana, que cada any tenen menys matriculats? I per què hi ha estudiants d’aquest ensenyament que no poden accedir al màster de formació de professorat, que és una de les principals sortides professionals dels filòlegs?

El 26 d’abril passat, a la jornada «Afer d’estat: la llengua i la literatura a les aules», que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, Francesc Feliu (Universitat de Girona) i Núria Alturo (Universitat de Barcelona), entre d’altres, van denunciar aquesta situació i van donar algunes de les claus que la poden explicar.

Amb la implantació del Pla de Bolonya, l’antic CAP va ser substituït per un màster d’un any, el màster de Formació de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Aquest màster, de 60 crèdits ECTS —és a dir, tants crèdits com un curs complet de grau— inclou moltes més matèries que el CAP, tant de contingut psicopedagògic com de didàctica de les diferents especialitats (Biologia, Història, Matemàtiques, Tecnologia, etc.). Igual que el CAP en el seu moment, l’obtenció del màster és imprescindible perquè els titulats universitaris puguin fer docència a secundària.

El màster s’imparteix a totes les universitats, per bé que no totes tenen totes les especialitats ni s’ofereix el mateix nombre de places per a cada especialitat. El curs 2016-2017, la distribució per grups i places és la que es recull en aquest quadre:

Els graduats de Filologia Catalana i de Filologia Hispànica s’han d’inscriure a l’especialitat genèrica de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, i un cop dins del màster, escullen l’itinerari de català o de castellà (els mòduls de psicopedagogia i de didàctica de la llengua són comuns). Hi ha altres titulacions universitàries que també es consideren d’aquesta especialitat: en concret, Humanitats, Art Dramàtic i Periodisme. Els graduats d’aquestes titulacions que vulguin ser professors de català (o de castellà) a secundària es poden apuntar a aquest màster en igualtat de condicions que els de Filologia Catalana o els d’Hispàniques. En teoria, haurien d’acreditar un domini previ de les competències de l’especialitat, però en la pràctica, tal com denunciava Alturo a la jornada de l’IEC, no es fa cap prova.

Així, doncs, un graduat d’Humanitats —sí, aquella carrera amb dèficit de català segons la piulada viral a què m’he referit al començament d’aquest article— pot accedir al màster de formació de professorat igual que un graduat de Filologia Catalana, i si té més bon expedient acadèmic, fins i tot té preferència i pot deixar el filòleg fora del màster.

La presentació de Núria Alturo a la jornada «Afer d’estat: la llengua i la literatura a les aules», feta en col·laboració amb el també professor de la Universitat de Barcelona Albert Soler, està publicada a la xarxa. Val la pena llegir-la. Una mostra del que s’hi denuncia:

En la mateixa línia, i en el marc de la mateixa jornada, el professor Francesc Feliu va presentar la Declaració sobre el futur de l’ensenyament de la llengua i la literatura als centres d’educació secundària de Catalunya, un document que insta la Generalitat de Catalunya a prendre «mesures immediates per reconduir aquesta situació». El text reclama que el català sigui una especialitat del màster independent del castellà —tal com passa al País Valencià i a les Illes—, de manera que es pugui exigir uns coneixements previs de la matèria de català als alumnes que el vulguin fer. D’altra banda, denuncia que no s’ha fet res per aturar la davallada d’estudiants de Filologia Catalana dels darrers anys, i que aquesta és justament l’excusa de l’Administració per donar accés al màster a estudiants d’altres carreres amb molta menys formació en llengua i literatura catalanes. A grans trets, això és el que passa: als filòlegs, sembla que se’ns rifen. Comença a ser hora de fer-hi alguna cosa.