«Posposar» no és «ajornar»

Hi ha un desfici perjudicial per al català i, doncs, per als catalans, de cercar la manera de fer coincidir, o fer assemblar tant com sigui possible, els mots catalans d’un determinat significat als mots del castellà d’aquella mateixa accepció. És, per exemple, el cas del verb ajornar, substituït sovint en els mitjans de comunicació per posposar.

Llengua Nacional
Aquest darrer té el significat contrari al del verb anteposar. Posposar vol dir posar (algú o alguna cosa) darrere un altre o una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament. Anteposar significa allò mateix substituint-hi el mot darrere pel mot davant. Exemples: Posposar el pronom al nom. En el mot al cal posposar la a a la l perquè en resulti la. Anteposar l’article al nom. En castellà, posponer i anteponer signifiquen això mateix.
Ajornar vol dir deixar-ho per a un altre dia, per a més endavant, diferir. Però no pas posar-ho darrere d’una altra cosa. Ajornar es podria traduir al castellà amb el verb aplazar. Ah, però aleshores són verbs que tenen una morfologia allunyada l’un de l’altre!
És clar, ajornar i aplazar són mots d’aparença morfològica diferent, i, per tant, aquesta diferent aparença no serveix per a convertir el català en un equivalent, si fa no fa, del castellà. Ara bé, posponer i posposar s’assemblen de forma; i vet ací que donant-los un significat comú, el de ajornar, ens trobem que ja s’ha suprimit del vocabulari català un mot que li és propi, que li dóna personalitat.
Aquest mal joc fa que, per exemple, hi ha qui usi posponer per ajornar: Los horóscopos siempre nos están proponiendo que no tomemos ninguna decisión, que esperemos, que pospongamos la cita. (La Vanguardia, 20-9-99, p. 2. En tinc més exemples). Diferentment: El T. S. ratifica el justiprecio de un Banco pero aplaza su pago (Id., 23-9-99, p. 86). Aplaza, no pas pospone.
Israel posposa l’alliberament de 151 presos palestins. El govern israelià va anunciar ahir l’ajornament del previst alliberament. (Avui, 8-10-99, p. 10). És evident que fa sinònims posposar i ajornar. I que fa servir ajornament, no pas el verb ajornar, però sí posposar. El substantiu de posposar, posposició, ací faria riure.
I vegem encara els textos periodístics catalans següents:
I per commemorar els 150 anys dels trens catalans ens anuncien que el TGV a França ha estat posposat.
Ara bé, si posposar vol dir “posar al darrere de”, ens demanem: darrere de què ens diu el diari que posen “el TGV a França”? No ho diu; i és que no el posen darrere de res: el que fan és ajornar, deixar per a un jorn posterior, l’establiment del TGV cap a França.
James Coleman posposa la seva exposició a la Fundació Tàpies. Si la posposa, que vol dir que “la posa darrere de”; podríem entendre-hi, amb imaginació, que Coleman posa la seva exposició darrere de l’edifici de la Fundació Tàpies. No: Coleman el que de debò fa és ajornar la seva exposició, deixant-la per a una data, uns jorns posteriors.
Ja dèiem que el problema està en el fet que ajornar no s’assembla a cap verb castellà. La maniobra de fer igual castellà-català se serveix de posposar, encara que sigui un nyap.

Aquesta entrada va ser publicada a Lèxic, Llengua, Revista i etiquetada en , , , . Marcada el enllaç permanent..

Un comentari a: «Posposar» no és «ajornar»

  1. Xavier ha escrit:

    Mirant la pàgina del Liceu he trobat que posaven “posposa” arran l’ajornament del concert Muti, i ara, després d’uns dies l’han canviat per “postposa”.
    És correcte aquest “postposa”?

Feu un comentari

La vostra adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>