Sumari LN 90

Sumari Llengua Nacional 90

EDITORIAL
• Un senyor de Barcelona…

SOCIOLINGÜÍSTICA
• Obrint portes. Abel Carretero Ernesto
• La llengua és l’ànima de la nació. Pere Ortís
• Filibusterisme historicista…. Andreu Salom i Mir
• Educar l’autoestima. Bernat Joan i Marí
• Una bíblia independentista. Marcel Fité

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Altres casos de fonètica sintàctica

Avui, gràcies al comentari que va fer un lector del blog, parlem d’un altre cas que té a veure amb la fonètica sintàctica, és a dir, amb la pronúncia d’alguns contactes, tant vocàlics com consonàntics, entre dues paraules contigües.

L’exemple concret que posava era els astres indicats / els sastres sindicats. Si ens hi fixem bé, podem veure clarament que en el primer cas només hi ha una sola s i que, en el segon, n’hi ha dues, fruit del contacte que dèiem.

Continueu llegint

Escrit a Revista | Feu un comentari

Casos mal pronunciats de fonètica sintàctica

En l’anterior entrada vam comentar la problemàtica que representa el mal pronunciament d’algunes esses en català. En aquella entrada fèiem referència a casos com agressió, transició i paraules d’aquest estil, en què malgrat que la presència d’una grafia o altra hauria de ser inequívoc quant a la pronúncia, molta gent, seguint una tendència general, les pronuncia a l’inrevés (les sordes com a sonores i les sonores com a sordes).

Avui, però, parlem de casos de fonètica sintàctica. Entenem per fonètica sintàctica l’estructura sil·làbica que es forma en el contacte de mots, a causa del qual l’anomenada resil·labificació canvia l’estructura accentual de les paraules en contacte i fa que es prununciïn com una síl·laba malgrat que, ortogràficament parlant, formin part de dues paraules diferents. Continueu llegint

Escrit a Revista | 2 Comentaris

Sumari LN 89

Sumari Llengua Nacional 89

EDITORIAL
• L’obra ben feta

SOCIOLINGÜÍSTICA
• Impacte del procés en el canvi de normes d’ús lingüístic. Bernat Joan i Marí
• Vasos comunicants. Ferran Suay
• Parlar en castellà. Andreu Salom i Mir
• Fets canten. Josep Espunyes
• Bon Preu / Esclat: la normalitat. Pere Martí i Bertran
• Manifest de Prada 1992
• Interès nacional de la llengua. Pere Ortís

GRAMÀTICA
• Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre.
Josep Ruaix i Vinyet

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Tagged , | Feu un comentari

L’obra ben feta

Editorial LN 89

Com és ben sabut, el noucentisme –moviment que va refermar la renaixença literària catalana i que, a més, va dotar el Principat de Catalunya de «estructures d’Estat», coses, unes i altres, que, malgrat els nombrosos i gravíssims avatars adversos, ens han permès d’arribar fins on som ara– preconitzava el gust per «l’obra ben feta». Sortosament, aquest tarannà ha anat essent seguit a casa nostra per moltes persones i institucions. De fet, l’actualitat ens en forneix exemples, que voldríem compartir amb els nostres amables lectors.

Editorial Llengua Nacional 89

Dos casos d’obra ben feta: Josep Carreras i Jordi Savall. Aquesta imatge parteix de dues imatges Creative Commons, una de les quals és BY-SA 2.0, de Avala

Així, el 23 d’agost moria el tarragoní-barceloní Jaume Vallcorba i Plana (fill, per cert, de Jaume Vallcorba i Rocosa, un dels fundadors i membres activíssims, mentre visqué, de Llengua Nacional), de seixanta-quatre anys, víctima d’una malaltia irreversible. Doncs bé, amb motiu del seu decés tothom ha comentat que era un editor modèlic, que ha contribuït de manera decisiva al vigor cultural de la nostra societat. Va realitzar, i ens ha llegat, una obra ben feta, reconeguda amb un dels Premis Nacionals de Cultura d’enguany.

Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Tagged , , , | Feu un comentari

Algunes esses mal pronunciades

És molt freqüent sentir paraules que contenen les grafies sscç (en aquest cas en menor mesura), z i s amb una pronúncia incorrecta d’aquest so.

Tradicionalment, les grafies ssç i corresponen al so de la essa sorda, mentre que la i la són el famós so de la essa sonora. Ens referim a contextos intervocàlics o postconsonàntics, que són els casos que presenten més errors de pronúncia, i no pas en posició inicial o final.

Paraules com agressióassossecBrussel·lescessarcessiócolossalcompassiócon-fessarcroissantdesglossardissenydissoldremissiópressió, etc., presenten, ben sovint, un problema de pronúncia, ja que molts parlants tendeixen a articular el so contrari del que realment representen aquestes consonants. Evidentment, també cal incloure-hi tots els derivats (admissióagressiuconfessiódissolució, expressió, im-pressió, etc.).

Cal tenir en compte que la ss sempre representa el so de la essa sorda (fricativa alveolar sorda, parlant pròpiament en termes de fonètica). Desconec si algú ha dit mai quina és la causa d’aquest fenomen, per tant no em vull aventurar a fer hipòtesis que potser no són encertades, perquè tampoc no n’estic segur.

Altres casos també problemàtics són els que pateixen paraules com transició o classicista, en què o bé tots dos sons o algun dels dos tampoc no es pronuncien com caldria esperar. En el cas de transició, la és sonora i la és sorda (seria [tɾǝnzisiˈo]); pel que fa a classicista, totes dues grafies corresponen al so de la essa sorda: [klǝsiˈsistǝ]. Si no esteu familiaritzats amb les transcripcions fonètiques dieu-m’ho i intentaria explicar-ho una mica per sobre en properes entrades.

Aquesta qüestió pot ser molt àmplia, de manera que si algú té algun dubte o vol fer qualsevol aportació a aquestes paraules, com sempre, serà benvingut! Aquí només volíem fer un comentari general sobre el tema, ja que és un error força freqüent que en certs contextos de formalitat potser caldria mirar d’evitar al màxim possible. Dit això, salut i llengua!

Escrit a Llengua | 2 Comentaris

Sumari LN 88

88-editorial
EDITORIAL
• Tasca i esperança
SOCIOLINGÜÍSTICA
• A les portes d’un gran canvi? Bernat Joan i Marí
• Espanya contra Catalunya. Josep Espunyes
• Factors quantitatius i qualitatius. Josepa Huguet i Biosca
• El poder de les paraules. Marcel Fité
• El castellà… Andreu Salom i Mir
ASSERTIVITAT
• El poder del llenguatge positiu. Anna Iglésias Castelló
Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Tasca i esperança

Editorial LN 88

Una vegada més ens servim de la consigna de Pompeu Fabra: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.» I mirarem d’aplicar-la a casos d’actualitat.
Entre els exemples de tasca, podem enumerar els següents:

Sumari-llengua-nacional-88

–La figura de Francesc Vallverdú i Canes, que malauradament va morir a Barcelona el proppassat dia 12 de juny, a l’edat de setanta-vuit anys. Nascut també a Barcelona en 1935, va ser poeta, lingüista i traductor, figura fonamental de la cultura catalana des dels anys cinquanta del segle passat. Més concretament, va ser un dels màxims representants de la poesia social i de compromís, va fer una excel·lent traducció del Decameró de Boccaccio, va participar en diaris, revistes i, sobretot, en editorials i en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. També destacà com a sociolingüista. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va presidir la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Posseïa la Creu de Sant Jordi i havia obtingut (any 1990) el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya. Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

El verb ‘exprimir’

El verb exprimir, molt emprat en un bon grapat de casos, no és correcte en català. La forma que cal utilitzar és esprémer. Si consultem el DIEC2, però, veiem que exprimir sí que hi surt, però com a sinònim (i forma antiga, no pas actual) d’expressar. Aprofitant que parlem d’aquesta forma, cal recordar que hi ha algunes paraules que molts usuaris de la llengua tendeixen a escriure (i, per extensió, a pronunciar) amb però que, en canvi, s’escriuen amb s. És el cas d’estranyestrangerestendre, etc.
 
Un cop més insistim amb una cosa que diem ben sovint: consulteu el diccionari davant de qualsevol dubte. Si no esteu segurs que una paraula s’escriu amb una determinada grafia o no o amb accent obert o tancat, mireu-ho al DIEC2 i sortiu de dubtes! Com se sol dir, més val prevenir que curar!
Escrit a Llengua | Feu un comentari

Raimon i altres

Editorial LN 87

El 21 de març proppassat es va fer pública la notícia que Òmnium Cultural havia atorgat el 46è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al cantautor i poeta Raimon, nom amb què és conegut Ramon Pelegero i Sanchis (Xàtiva, 1940), en reconeixement a la seva gran trajectòria cultural, cívica i per la unitat de la llengua. L’acte de lliurament és previst per al 10 de juny, al Palau de la Música Catalana.

raimon
Des de Llengua Nacional ens adherim a aquest reconeixement i subratllem tres dimensions de la figura de Raimon: la defensa de la unitat del domini lingüístic català en l’espai (actuant amb naturalitat en la llengua comuna a valencians, balears, principatins, etc.) i en el temps (posant melodia i interpretant poemes catalans de totes les èpoques); la reivindicació de la justícia social i dels drets dels éssers humans i dels pobles; i el bon gust, tant en el seu aspecte literari com musical. Raimon ha donat prestigi a la nostra cultura i ha estat i és un puntal de la idea de Països Catalans.
Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari