Notes sobre la taula rodona «El català en zones difícils o conflictives»

Per Montse Sarret

El 27 de novembre passat va tenir lloc la taula rodona «El català en zones difícils o conflictives. Noves experiències per al foment de l’ús del català tant a l’escola com en d’altres àmbits». L’acte era organitzat per la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i es va fer a la Casa Golferichs de Barcelona.

Els ponents van ser Carles de Rosselló, cap de servei del Foment de l’Ús del Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Ramon Pifarré, vicepresident dels Amics de la Bressola i professor de secundària a Girona, i Víctor Cuerda, mestre del CEIP Sant Blai d’Alacant. Va presentar l’acte Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC i membre de l’STEI.

Víctor Cuerda va explicar com a la seva escola, per ensenyar valencià a xiquets castellanoparlants que només senten el valencià a les classes de valencià, es basen en dos aspectes clau: fer activitats que els despertin emoció per aquesta llengua, activitats vivencials, i garantir la transferència de continguts apresos en les diferents llengües. Fan teatre, poesia, lectures dialògiques, lectures recomanades, booktrailers, projectes i fins i tot un projecte anomenat LÒVA, importat dels EUA, que consisteix a muntar una companyia d’òpera a l’aula, amb tots els «oficis» i tasques que comporta. En definitiva, potencien activitats que despertin amor pel valencià.

Ramon Pifarré va explicar el mètode de La Bressola (escoles catalanes de la Catalunya Nord), un projecte d’èxit que no és gaire conegut al Principat. La Bressola compta actualment amb una xarxa d’escoles de primària i un centre de secundària, en total tenen uns 1.000 alumnes i en tots els centres es fa immersió en català. Pifarré va destacar que el català no és sols la llengua vehicular de l’ensenyament sinó també llengua de vida de l’escola. Quan s’obre una escola comencen amb un grupet de 10 o 11 nens i nenes de 2 a 4 anys que només senten el català a l’escola, ja que a fora només es parla francès; després d’un curs fent immersió en català, aquests primers alumnes seran la llavor que transmetrà la llengua als alumnes de les següents promocions (el curs següent entren 10 alumnes més i són els alumnes de 2n any els qui els reben ja en català; el 3r any són els nens i nenes de 3r i 2n any els qui reben els nous alumnes). Als centres de La Bressola a treballen amb agrupacions en què infants de diverses edats conviuen dins d’un mateix grup-classe, compartint projectes, tallers i tot tipus d’activitats d’aprenentatge. Encara que ningú parli català fora de l’escola, dins és la llengua natural de comunicació gràcies a aquest sistema que permet que els més grans ensenyin català als més petits.

Carles de Rosselló va explicar algunes bones pràctiques del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL). A part del conegut voluntariat per la llengua, tenen altres programes interessants:

– En l’àmbit del comerç local tenen una xarxa de col·laboradors que es comprometen a atendre en català els clients que hi entrin parlant en català, independentment de si la seva aparença física els pot fer pensar que són de procedència estrangera. Els professors dels cursos de català del CNL encarreguen pràctiques als seus alumnes que s’han de fer visitant aquests comerços, on tenen garantit que els atendran en català. Si més endavant l’alumne va a aquest comerç com a client, ja ho farà en català; així es va estenent una xarxa catalanoparlant en zones on el català és molt feble.
– En l’àmbit de la salut, com que hi ha molts metges residents no catalanoparlants (als metges residents no se’ls demana el requisit de català), han fet unes sessions de sensibilització i han endegat el programa Llibreta dels 21 dies, que consisteix a anotar durant 21 dies com han utilitzat el català amb els seus pacients. Senzillament els han de rebre dient: «Hola, bon dia! Com es troba?», llavors es passen al castellà perquè no saben català, però quan el pacient es passa al castellà li demanen que continuï en català.
– El CNL també compta des de fa anys amb el conegut programa «I tu, jugues en català?», que fomenta que les empreses del sector incorporin el català als jocs. Un seguit de comerços col·laboren difonent aquests jocs.

Per acabar, Maria Antònia Font va explicar una experiència de les Illes, un pla per millorar la situació de la llengua catalana al seu entorn escolar de secundària. Es tracta d’un projecte pilot de dinamització lingüística a sis centres educatius de Palma que compten amb un dinamitzador lingüístic i cultural. Fan concursos de rap, jocs de llengua i improvisacions teatrals, entre altres activitats. Tot plegat, per reforçar la competència oral de l’alumnat, però també per treballar aspectes actitudinals i millorar la percepció de l’alumnat sobre la llengua catalana.

Després de totes les exposicions i algunes intervencions dels assistents, vam finalitzar la taula rodona havent conegut un munt de bones experiències per a reactivar l’aprenentatge i l’ús social del català en zones difícils i animats per difondre-les i prendre’n exemple.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *