Merescut homenatge a Josep Ruaix

Per Màriam Serrà
Vicepresidenta de l’Associació Llengua Nacional

El 2 de setembre es va fer a Moià un homenatge a Josep Ruaix que aplegà un centenar de persones acostades al gramàtic i prevere: familiars, amics, companys, deixebles…

A les 12 del migdia es féu l’acte formal a l’Auditori de Sant Josep, amb la presentació de David Paloma i l’explicació dels motius de l’homenatge per part de Mònica Montserrat, promotors tots dos d’aquesta iniciativa duta a terme per Ruta Pompeu Fabra. Segons Montserrat, l’homenatge se li ha fet sense cap motiu específic, ja que Ruaix acaba de complir setanta-set anys (no pas vuitanta) i en fa quaranta-nou (no pas cinquanta) de l’edició del mètode El català en fitxes; se li ha fet senzillament perquè se’l mereix, perquè, com molts l’anomenen, és «el gramàtic del poble», «el gran Ruaix».

Tot seguit prengueren la paraula Mercè Bigorra, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Moià, en substitució de l’alcalde, Dionís Guiteras, també vicepresident de la Diputació de Barcelona, que havia d’assistir a una reunió urgent a la Ciutat Comtal; Eduard Sánchez, alcalde de Calders, i Lluís Cerarols, director dels Serveis Territorials de la Catalunya Central. Joan Ferrer, professor de la Universitat de Girona, Jaume Macià, professor de l’Escola Oficial d’Idiomes de Sabadell, i Carles Riera, professor de la Universitat Ramon Llull, van glossar l’obra del mestre. I precisament Al Mestre és el títol del poema que li dedicà Josep Fàbrega. Tot plegat, sota l’esguard perplex d’un Ruaix visiblement emocionat.

A continuació hi hagué el lliurament d’obsequis: el llibre La galàxia Ruaix, un recull d’escrits d’alguns dels qui hem tingut relació amb l’homenatjat, i l’Auca de Josep Ruaix i Vinyet. Bon gramàtic, escriptor, de Calders senyor rector, il·lustrada per Toni Donada i llegida per l’autor del text, Joan Vilamala.

Abans que Josep Ruaix, tot jugant amb el número 7, pronunciés el parlament de cloenda, Ramon Sangles, que no figurava en el programa, demanà d’intervenir en l’acte per ressaltar la gran tasca del mestre en les classes de perfeccionament del català que impartia a Vèrtex per a professionals de la llengua, així com la que ha dut a terme des de la creació de la revista Llengua Nacional.

I, després de les intervencions, cap al restaurant de la Torre de Casanova, als afores de Moià, on vam dinar amb unes esplèndides vistes que s’estenien, sota un cel clar, fins als massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt, amb la Mola i el Montcau de sentinelles. Converses animades, sobretaula, un darrer discurs de set agraïments per part de Ruaix i també un darrer regal sorpresa: una samarreta amb el graciosíssim dibuix d’una balena que portava inscrit «SALVEM ELS ACCENTS DIACRÍTICS» i que, davant la petició unànime «que se la posi!, que se la posi!», vam veure lluir —imatge insòlita— a l’homenatjat.

Celebrem aquest merescut homenatge, que ha sorgit de l’entorn ruaixià. I és que Josep Ruaix, més enllà del domini dels mots i del compliment de les seves funcions eclesiàstiques, és un veritable mestre a l’hora d’aplegar gent molt diversa però amb una dèria comuna: vetllar per la llengua.

Josep Ruaix amb membres de l’Associació Llengua Nacional i exalumnes de Vèrtex.

1 reply

Trackbacks & Pingbacks

Escriu el teu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *