Manuel de Pedrolo, l’escriptor a (re)descobrir

Per Anna Maria Villalonga
Comissària de l’Any Pedrolo

L’any 2018 se celebra el centenari d’un dels escriptors més fecunds de la història de la literatura catalana, Manuel de Pedrolo, nascut a l’Aranyó, la Segarra, el primer d’abril de 1918 i mort a Barcelona, a causa d’un càncer, el 26 de juny de 1990. En el si d’un any especialment farcit d’efemèrides literàries, un dels decrets oficials de la Generalitat de Catalunya ha estat per a la celebració de l’Any Pedrolo.

Així d’entrada fa la impressió que Pedrolo no necessita presentació. Va escriure Mecanoscrit del segon origen, i això ho sap tothom: és la novel·la més popular de la nostra tradició literària, llegida per generacions i generacions de catalans que l’han feta seva. Tanmateix, l’autèntica coneixença de Pedrolo és tan sols un miratge. Tret d’alguns títols emblemàtics i de la seva relació amb la novel·la policíaca i la ciència-ficció, podem afirmar que es tracta d’un escriptor ignot i inexplorat, amb una producció ingent que cal (re)descobrir.

Enfrontar-nos amb el gruix de la seva obra no resulta una tasca senzilla, ja que va conrear tots els gèneres: fou poeta, articulista, dramaturg, contista, novel·lista, traductor. Va compondre més d’una dotzena de poemaris, va sobrepassar els trenta títols entre peces dramàtiques i reculls de contes i va escriure més de setanta novel·les, entre les quals hi ha les onze integrants de l’ambiciós cicle Temps obert i l’esplèndida tetralogia de La terra prohibida. Els seus continuats i greus problemes amb la censura, propis d’algú que dins l‘Espanya franquista no va renunciar mai al propi compromís ideològic (la lluita de classes, l’antimilitarisme, el catalanisme independentista) ni a la voluntat de transgressió, experimentació i innovació literària (tant temàtica com formal), han estat un dels esculls per al seu estudi. Sovint les obres de Pedrolo van veure la llum amb un fort decalatge temporal entre el moment de la publicació i el moment de l’escriptura, i aquest fet, sens dubte, n’ha complicat la recepció i la investigació.

Vols seguir llegint aquest article? El trobaràs al número 102 de la revista Llengua Nacional.

0 respostes

Escriu el teu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *