Compendi de normes d’estil

Ramon Sangles i Moles
Llengua Nacional
Barcelona 2010 (Quarta edició)

Amb la brevetat i la precisió pròpies d’un compendi, el llibre de Ramon Sangles i Moles és un útil manual per a redactors i correctors. L’autor, director de la revista Llengua Nacional, explica –en els mots de presentació– que, en aquest llibre, “a més de formular-hi els consells típics dels llibres d’estil, hi recollim temes que s’han publicat o reflectit en la nostra revista i que considerem encara poc coneguts dels professionals de la llengua”. Hi destaquen, sobretot, textos de dos grans experts de la llengua: Albert Jané i Josep Ruaix.
El volum s’estructura en nou parts: convencions i definicions, paginació i redacció, puntuació, marques tipogràfiques, reglamentacions d’ús, precisions lèxiques i sintàctiques, qüestions controvertides, tràmits oficials i, per últim, bibliografia i un índex temàtic.
Un cop presentats l’alfabet fonètic internacional, l’alfabet català i els signes de puntuació i tipogràfics, vénen unes llistes de mots que cal pronunciar correctament, ja sigui amb essa sonora ja sigui amb essa sorda (p.e., asil – etcètera), i uns altres en els quals cal no desplaçar erròniament l’accent (p.e., intèrfon, Hèlsinki). Sota l’epígraf «Definicions lingüístiques» s’expliquen termes com afèresi, anacolut, anàfora, apòcope, apòdosi, etc., sovint amb exemples il·lustratius. Seguidament hom dóna uns quants consells sobre la paginació i l’organització d’un text, sobre títols, subtítols i marques d’ordre, i sobre notes i reclams, oferint-ne exemples pràctics; i, semblantment, pel que fa a llistes bibliogràfiques.
Les parts dedicades a puntuació i marques tipogràfiques contenen l’essencial sobre la coma, el punt, el punt en els parèntesis, el punt en les cometes, els punts suspensius, els dos punts, l’interrogant, la cursiva, les cometes, els parèntesis, la barra inclinada, els claudàtors, el guió i el guionet.
De la pàgina 85 a la 129 el llibre tracta les reglamentacions d’ús, bo i oferint unes llargues llistes sobre l’ús de la majúscula en la seva funció distintiva (p.e., el riu Ter – el Golf Pèrsic, el parc Balmes – el Camp de Mart); semblantment a propòsit de les abreviacions (abreviatures, sigles, acrònims, símbols, etc.), de l’apostrofació de l’article, de la fórmula de datació, dels dies i mesos escrits de manera abreujada, de l’expressió de l’hora, d’adverbis i locucions de temps, dels tractaments, de com especificar les adreces i, per últim, de nombres i quantitats.
Les «Precisions lèxiques i sintàctiques» són a propòsit de l’ús de les preposicions per i per a, dels pronoms adverbials en i hi, de les preposicions a i en, de l’ús de mentre i mentre que, assecar i eixugar, què i que, cadascun i cadascú, gaire i molt, l’expressió fer temps i els adjectius propi i mateix; encara en aquesta part hi trobem els usos impropis de la preposició a regida, quan s’ha d’escriure li, l’hi, la hi, etc., quan cal usar ser o estar, l’abús del mot només i de l’expressió acabar amb.
En la part titulada «Qüestions controvertides» hom tracta tres punts: les normes sobre el guionet, el neologisme blog i les duplicacions femenines innecessàries; finalment, en la part de tràmits oficials s’expliquen els que cal fer per a tenir el nom o els cognoms ben escrits (p.e., Sangles i no pas Sanglas, i Moles i no pas Molas) i es detalla com cal preparar un currículum.
En resum, un compendi: succint, però substancial. Desitgem que contribueixi a millorar l’ús lingüístic.

Carles Riera

Descarregueu el

Feu un comentari

La vostra adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>