Llengua Nacional núm. 92

Accediu a l’índex

Editorial: Atenció a Llull

Entre el novembre de 1315 i el novembre de 1316 moria, en un lloc incert, Ramon Llull, el creador del català literari i alhora la personalitat més universal de la cultura catalana. Ens acostem, doncs, al setè centenari de la mort d’aquest autor genial i convé que hi prestem atenció.
Podeu continuar al pdf

De la llengua literària a l’estàndard…

Com és sabut, la recuperació del català com a llengua de cultura, a partir de la segona meitat del segle XIX, va fer evident la necessitat d’elaborar i difondre una normativa moderna i generalment compartida que servís de referència a un model de llengua literària vàlid per a tots els territoris.
Podeu continuar al pdf

Parlen català. Ho fan per fotre

Això, exactament això, és el que pensen la gran majoria de castellanoparlants quan senten com els catalans ens expressem públicament en català, una llengua que no és la seva, que és la castellana, també dita espanyola.
Podeu continuar al pdf

Normalització lingüística

De tant en tant, des que resulta ben clar i diàfan que Catalunya va fent passes cap a la seua independència nacional, surt a l’escena pública el debat sobre quin model lingüístic ha d’imperar a la futura Catalunya independent.

Podeu continuar al pdf

Català, llengua nacional (i II)

Cal també tractar, encara que sigui breument, el tema del model de llengua que és objecte des de fa un cert temps de reiterades polèmiques, entre els qui es presenten com a defensors d’un català anomenat «light», i els seus contraris (que són qualificats, pels primers, de partidaris d’un català «heavy»).
Podeu continuar al pdf

Catalunya, en el punt de mira

Resulta ben significatiu, i ben demostrat al llarg del temps, que la conformació de l’Estat espanyol, iniciat en el segle xviii i consolidat durant el segle xix a partir de la consagració definitiva de l’hegemonia castellana, es va realitzar al voltant d’un eix
bàsic i aglutinador de les idees uniformitzadores.
Podeu continuar al pdf

L’occità, cap on anem?

L’any 1928 es creava a Barcelona l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM), una entitat que tenia per objectiu promoure les relacions entre Catalunya i Occitània en un context de dictadura de Primo de Rivera i d’enderroc de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc.
Podeu continuar al pdf

La llengua que es parla sense parlar

En el relat Sentir. El banc dels esguerrats, inclòs en Els ventres de la terra, el primer dels llibres de Francesc Serés, es descriu com una euga, que traginava una càrrega de farina, era violentada pel mosso d’una farinera que «no parava de pegar-li».
Podeu continuar al pdf

Vents de renovació

Tornen a bufar vents de remodelació de la llengua. En els temps que m’ha tocat viure amb l’atenció fixada en els combats que ha rebut, i que rep, la nostra llengua, observant com ella els encaixa i va tirant aquí caic, allà m’aixeco, he pogut veure com alguns d’aquests atacs els inspira la recta intenció d’afavorir-la i sobretot de posar-la al dia, de modernitzar-la.
Podeu continuar al pdf

Salutacions

Com ja sabem, vivim en una societat on passem fàcilment d’un extrem a l’altre. Per això no és estrany que, després d’uns quants anys en què la religió era una imposició de l’Estat, ara hi hagi un rebuig de qualsevol cosa que pugui tenir una connotació religiosa.
Podeu continuar al pdf

Per molts anys

En algun altre lloc he advertit que moltes paraules i expressions, netament catalanes i tradicionals, han estat substituïdes en la nostra parla quotidiana per altres de castellanes que ha imposat insensiblement, però implacablement, la llengua castellana, per la seva presència, pel seu privilegi entre nosaltres, per la seva imposició social i política durant tants d’anys.
Podeu continuar al pdf

Sobre els noms dels animals

En realitat, no tenim sinó el modest propòsit de fer algunes observacions sobre les definicions dels noms d’animal que podem llegir en els diccionaris de la llengua, més concretament, en el nostre diccionari normatiu actual.
Podeu continuar al pdf

A propòsit de «ningú altre»

Segons els diccionaris, el mot cap, a més de nom i preposició, és també adjectiu i pronom; en canvi, el mot ningú és únicament pronom. Així, en el conjunt ningú altre, el mot ningú fa de pronom, mentre que altre fa d’adjectiu.
Podeu continuar al pdf

Conjuncions

En aquest article oferim un seguit d’exemples que ens permetran d’aprofundir (en l’aspecte gramatical i també en l’aspecte estilístic) en l’ús de les conjuncions i locucions conjuntives.
Podeu continuar al pdf

Horitzó: estendre el català des de l’escola

Avui parlem amb un dels impulsors de l’escola catalana: el mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938). A les seves espatlles hi ha el pes de la immersió lingüística. Una tasca, de ben segur, gens fàcil, però sí molt positiva per a la llengua. Els nombrosos premis que ha rebut així ho palesen. Ens desplacem a casa seva per parlar amb ell, amb tranquil·litat, d’aquest tema i d’altres. Comencem.
Podeu continuar al pdf

La sacsejada necessària de Pau Vidal

Si hi ha cap lector de Llengua Nacional que encara no hagi llegit el darrer llibre de Pau Vidal, ja pot córrer a comprar-lo o manllevar-lo, perquè és una obra imprescindible.
Podeu continuar al pdf

Taula rodona

Pere Calders, autor de novel·les, articles, cartes, il·lustracions i, sobretot, sobretot, mestre del conte. Un referent indiscutible de la literatura catalana, un autor que si hagués escrit en qualsevol de les llengües dominants arreu del planeta hauria estat àmpliament reconegut a escala internacional.
Podeu continuar al pdf

Aquesta entrada va ser publicada a Revista. Marcada el enllaç permanent .

Feu un comentari

La vostra adreça electrònica no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats.

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>