Josep Ruaix, Premi Especial del Jurat Martí Gasull en la 2a edició d’aquest guardó

Per Marc Sangles

Josep Ruaix amb els membres de la Junta de l’Associació Llengua Nacional Màriam Serrà i Marc Sangles.

El passat 5 de febrer del 2018, el teatre Poliorama de Barcelona va acollir la 5a edició del Premi Martí Gasull i Roig i la 2a del Premi Especial del Jurat Martí Gasull i Roig. Aquest darrer guardó va recaure en la figura de Josep Ruaix i Vinyet, col·laborador de Llengua Nacional des dels inicis. Cal esmentar que l’any passat el també company nostre Albert Jané i Riera va rebre aquest mateix premi en la seva primera edició.

Carme Forcadell, ex-presidenta del Parlament de Catalunya, va llegir el veredicte del jurat: «El jurat ha decidit per unanimitat atorgar el 2n Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig al senyor Josep Ruaix i Vinyet.»

En repassar la biografia de l’homenatjat, Forcadell va recordar, entre altres coses, El català en fitxes (1968), El català és fàcil (1983), i la col·laboració del premiat amb la Junta Permanent de Català o amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, donà el premi a Ruaix, i aleshores el públic ovacionà el mestre, aquesta persona que amb constància ha ajudat a aprendre català a tanta gent des del Franquisme. Josep Ruaix rep el reconeixement d’un teatre Poliorama gairebé ple: hi ha familiars de l’homenatjat, ex-alumnes seus de les classes de català a l’escola Vèrtex, socis de Llengua Nacional, socis de Plataforma per la Llengua, etc. Al teatre, gairebé ple del tot, hi ha vuit butaques buides. Vuit butaques que tenen el nom escrit de vuit persones que trobem a faltar.

Josep Ruaix rep l’agraïment i la felicitació pel premi del president del Parlament, Roger Torrent, de la vice-presidenta de la Diputació de Barcelona Meritxell Budó i també del president Carles Puigdemont, a través d’un vídeo, al final de l’acte.

Som a l’Any Fabra i Josep Ruaix acaba el seu discurs amb aquests mots: «Cal no abandonar mai ni la tasca, ni l’esperança!»

El Premi Martí Gasull i Roig enguany se l’emportà Catalunya Ràdio. Els altres dos finalistes eren l’escola La Masia i els Cinemes Texas.

Guardonats en els Premis Martí Gasull 2018.

 

Discurs de Josep Ruaix amb motiu del Premi Especial del Jurat Martí Gasull 2018

Distingides autoritats, senyores i senyors, amics i amigues:

En primer lloc, dono les gràcies al jurat de la 5a edició dels Premis Martí Gasull i Roig pel guardó que m’ha concedit. Valoro molt la tasca de la Plataforma per la Llengua, que des de fa prop de vint-i-cinc anys treballa incansablement per la normalització lingüística en tot el domini històric del català. I m’uneixo de cor al record i homenatge al fundador i ànima de la Plataforma, el nom del qual intitula aquests premis i que va trobar la mort en un desgraciat accident de muntanya al Nepal l’any 2012. Quan va començar l’activitat d’aquesta ONG del català, la seva labor era molt necessària i oportuna, i continua essent-ho actualment per les circumstàncies que tots coneixem i patim. Desitjo, doncs, molta tenacitat, lucidesa i avinença als dirigents d’aquesta associació, per tal que, amb la col·laboració d’un nombre sempre creixent d’adherits, pugui assolir nombrosos èxits en els seus propòsits.

En segon lloc, voldria fer constar que em plau granment haver obtingut aquest premi especial del jurat precisament en l’edició que segueix aquella en què el va obtenir l’amic i mestre Albert Jané. Albert Jané i Riera és tot un exemple de treball constant per la defensa i promoció de la llengua catalana, com també un home dotat d’un gran sentit lingüístic, del qual som molts els qui ens hem pogut aprofitar amb vista a conrear un idioma alhora genuí i planer. Confio que encara el podrem tenir com un far il·luminador durant molt temps.

I en tercer lloc em plau íntimament que aquesta distinció m’hagi estat atorgada durant l’Any Fabra, en l’escaiença del cent cinquantè aniversari del seu naixement (esdevingut el 20 de febrer de 1868), el centenari de la publicació de la seva Gramàtica catalana, adoptada com a oficial per l’Institut d’Estudis Catalans, i el setantè aniversari del seu traspàs (esdevingut el dia de Nadal de 1948). Amb totes les meves limitacions, he procurat sempre seguir l’obra normativitzadora de Pompeu Fabra. Precisament la meva primera publicació gramatical es va produir l’any 1968, en el centenari del naixement del Mestre, i a la seva memòria vaig dedicar aquell primer volumet de El català en fitxes. Després m’he atrevit fins i tot a actualitzar i completar l’obra fabriana, procurant de seguir el seu esperit. Si ho he aconseguit o no, no em toca a mi de dir-ho, però certament aquesta era la meva voluntat.

I deixeu-me acabar amb un mot d’ordre del qui fou «seny ordenador del català» i que, curiosament, també es fa servir en l’editorial del darrer número de La Corbella (butlletí de la Plataforma per la Llengua) i en l’editorial del darrer número de Llengua Nacional (revista en la qual col·laboro), ja que és una consigna molt adient als temps convulsos que vivim: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.» Moltes gràcies per la vostra atenció.

0 respostes

Escriu el teu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *