Per la reciprocitat plena i la creació del Consell Audiovisual en català

Per Rafael Castellanos, FOLC

Crònica de la taula rodona organitzada per la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya el 25 de maig del 2017 i en la qual van intervenir Brauli Duart i Llinares, conseller del Consell de Govern de la CCMA del Principat de Catalunya; Rafael Xambó, professor de Sociologia i conseller de la CVMC del País Valencià; Andreu Manresa, director general de radio televisió pública IB3 de les Illes Balears; Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà de Catalunya Nord, i Josep Gifreu (moderador), periodista, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

 

Maria Antònia Font, presidenta de la FOLC, va presentar la taula rodona donant la benvinguda als ponents i a tots els presents i en especial a la presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Carme Forcadell, a les directores de Política Lingüística de Catalunya i de les Illes Balears, Sra. Ester Franquesa i Sra. Marta Fuxà, als diputats i als regidors dels ajuntaments i als representants de les entitats o institucions. A continuació va presentar la FOLC, els seus objectius i l’objectiu de la taula rodona, que per a la FOLC és saber on som a cada part del territori i què necessitem. Va demanar el compromís ferm de les persones presents a l’acte amb la finalitat de convocar una reunió en un termini de sis mesos dels professionals de la comunicació i dels responsables polítics per fer possible la reciprocitat plena i el Consell de l’Espai de Comunicació en català. Tot seguit, va presentar breument Josep Gifreu, el qual en la seva intervenció va fer un interessant repàs històric de les iniciatives relacionades amb la reivindicació de la reciprocitat dels canals des del 2009 fins a l’actualitat.

En la seva intervenció, Brauli Duart, després d’afirmar que som en el moment adequat i en el lloc que pot fer possible el que durant més de trenta anys molts havien esperat i de reconèixer que la reciprocitat plena havia de ser el primer pas, va reivindicar arribar a acords que faci possible la creació d’un consorci entre la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals, la Corporació Valenciana de mitjans de comunicació i IB3, que ens permeti col·laborar al màxim nivell: compartir tot allò que considerem que podem compartir, des de la producció de continguts audiovisuals, fins a —si es considera oportú— les xarxes de corresponsals, passant pels mitjans tècnics i per totes les experiències que cadascuna de les tres corporacions té.

També va afegir que aprofitava l’oportunitat que li donava la FOLC per fer la proposta de la creació d’un canal de televisió per Internet compartit entre IB3, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Això s’ha de fer a partir del màxim consens. «Hem de ser molt respectuosos tots els responsables dels tres territoris i ha de quedar clar per a tothom que aquest acord és un acord entre parts iguals», va dir.

Rafel Xambó es va manifestar menys optimista, en concret, pel que fa a disposar d’un altre multiplex. Segons Xambó, l’Estat no només no ens donarà un altre multiplex, sinó que fins i tot intentarà treure’ns alguna cosa de les que ja tenim amb l’excusa aquella del dividend digital i que és necessari per a la telefonia mòbil, etc. Va considerar que la via Internet era molt interessant, però que tenia les seves limitacions perquè no arribava al conjunt de la ciutadania i que creia que la fórmula de la cooperació de les diferents televisions, mentre no es puguin rebre les emissions de cadascuna de les televisions en el conjunt del territori, podia ser la més fructífera i més interessant.

Les circumstàncies al País Valencià no donen encara per a poder fer un programa conjunt com el que han començat IB3 i TV3. Potser en un parell d’anys de funcionament de la Corporació es podria plantejar alguna cosa semblant.

També va considerar que sèries com Polseres vermelles, Nit i dia o Merlí podrien ser productes molt interessants per a poder emetre per la televisió valenciana. Va destacar que Merlí en l’emissió de TV3 tenia aproximadament uns 100.000 joves que la seguien per Internet al País Valencià. Però, com Duart, va dir que havíem de ser molt prudents per no despertar el fantasma de l’anticatalanisme.

A més de l’emissió de sèries com les comentades, també hi ha altres vies de col·laboració com l’intercanvi de notícies, etc. Tot el que es pugui avançar a Internet, tot el que es pugui col·laborar, compartir corresponsals, etc. pot ser molt interessant. Finalment, va explicar que el que realment el preocupava era no saber quan podrien emetre, perquè hi havia hagut molts problemes tècnics i administratius. Probablement seria a començament de l’any que ve.

Andreu Manresa exposà que la lògica de les coses no té barreres i, per això, el futur serà sempre molt millor que fa trenta o cinquanta anys. Per la reemissió dels canals 33 i 3/24 a les Illes no hi va haver cap problema ni cap escàndol. Hi va haver algun problema de percepció de qualitat, que van esmenar donant més banda als multiplex en els dos canals que havien entrat de bell nou i que ara estan en igualtat de condicions.

Manresa va afirmar que en un moment d’alta fragmentació, de pressupostos en decreixement, de competència brutal de Tele 5 i Antena 3 (que dominen el 90% del mercat publicitari amb un 60% de la seva audiència comercial), les televisions públiques estaven pugnant per la seva subsistència amb benestar i amb futur i s’havien de cercar la vida amb majors pressuposts. Amb les televisions privades, les plataformes internacionals, la TV per satèl·lit i cable, nosaltres hem de sumar esforços per fer «mata de jonc».

Cadascú a ca seva, cadascú organitzat amb els interessos comuns que són els interessos culturals i lingüístics. Sobretot continguts culturals que estan amenaçats per l’hegemonia de cultures globals. Intentar també que el mercat no sigui simplement el territori de llengua catalana, sinó que sigui el món. Així, va posar exemples de coproduccions amb diferents empreses productores i el programa No perdis el compàs en coproducció entre IB3 i TV3, el primer programa conjunt després de 35 anys de TV3 i 12 anys d’IB3.

Finalment, va destacar que el món és el nostre públic potencial i es va manifestar partidari de tenir una plataforma global, que es podria dir «Bon Dia», vinculada a les TV, ràdios o productores públiques. Sobre el Consell audiovisual va dir que vindria per la via dels fets.

Josep Puigbert exposà que la situació a la Catalunya Nord era diferent dels altres tres ponents perquè ells estaven a l’interior dels mitjans audiovisuals públics dels diferents territoris de parla catalana i ell simplement estava al capdavant de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Catalunya Nord. Va fer un parell de consideracions prèvies: que els mitjans públics en català eren fonamentals a la Catalunya Nord per a la pervivència del català i que la frontera estatal encara tenia molts inconvenients i en va posar exemples.

Puigbert va donar dades sobre l’ús de la llengua molt interessants. En destaquem tres, que sap parlar català un 35% de la població, però només un 5% el fa servir habitualment, i que el 85% de la població de la Catalunya Nord estaria d’acord que hi hagués una televisió local en català. «Mentre això no arriba, si volem que la Catalunya Nord continuï essent un territori de parla catalana i sumi catalanoparlants hauríem de fer que els mitjans del sud hi arribessin bé i amb més força», va dir.

0 respostes

Escriu el teu comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *