Arxius per mes: Setembre 2004

Clarobscurs

Editorial LLENGUA NACIONAL, núm. 48 Si anem observant l’evolució del català des del punt de vista sociolingüístic hi observem, certament, uns clarobscurs. Voldríem, en aquesta pàgina editorial, resumir una part de tals clarobscurs en tres grups de fets d’actualitat. El … Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

«Acabar amb»

L’expressió acabar amb és pròpia del català o li és impròpia segons quin significat li donem. La interferència del castellà (i del francès, llengua de la qual prové aquesta expressió) ens fa usar una construcció no genuïna, font d’ambigüitats i … Continueu llegint

Escrit a Llengua, Revista | Feu un comentari

Carns i peixos

La dèria torrencial i desenfrenada del plural amenaça d’engolir-ho tot. Com és ben sabut, el nombre és una categoria gramatical que, en una llengua com és ara la nostra, oposa la singularitat a la pluralitat, és a dir, que origina … Continueu llegint

Escrit a Llengua, Revista | Feu un comentari

Secessionisme valencià

La paradoxa valenciana. Entre un futur esperançador i uns interessos bastards [...] El gran factor d’inflexió de la represa nacional valenciana fou l’aparició del nacionalisme polític catalanista i l’acabament del franquisme amb unes vies democràtiques que pensàvem que serien més … Continueu llegint

Escrit a Revista, Sociolingüística | Feu un comentari

Mirant-ho de lluny

He insistit sempre que, de lluny estant, els problemes que afecten la supervivència dels catalans com a poble diferenciat en el concert dels pobles lliures del món, prenen un caire més agut i cobren una entitat més retallada. He insistit … Continueu llegint

Escrit a Revista, Sociolingüística | Feu un comentari

«Mena» i «tipus», mots no sinònims

Hem observat en el català actual un ús extens i abusiu del mot tipus, que no veiem gens clar. Així el trobem emprat sovint amb el significat de «classe», en lloc de mena (o sort), mot ben conegut i d’un … Continueu llegint

Escrit a Lèxic, Llengua, Revista | Feu un comentari

«Posposar» no és «ajornar»

Hi ha un desfici perjudicial per al català i, doncs, per als catalans, de cercar la manera de fer coincidir, o fer assemblar tant com sigui possible, els mots catalans d’un determinat significat als mots del castellà d’aquella mateixa accepció. … Continueu llegint

Escrit a Lèxic, Llengua, Revista | Tagged , , , | 1 Comentari