Sobre els correctors de textos informàtics

Per als que acostumeu a utilitzar els correctors automàtics de programes com el Word i altres processadors de textos, us copiem l’enllaç a una entrada del blog En altres paraules, de la Neus Nogué (professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, per als que no la conegueu), en què exposa de manera molt sintètica però efectiva els principals defectes d’aquests tipus d’eines. L’explicació que fa la Neus és molt clara i precisa, us agradarà.
Salut i llengua!
Escrit a Llengua | Feu un comentari

Atenció a Llull

Editorial LN 92

Entre el novembre de 1315 i el novembre de 1316 moria, en un lloc incert, Ramon Llull, el creador del català literari i alhora la personalitat més universal de la cultura catalana. Ens acostem, doncs, al setè centenari de la mort d’aquest autor genial i convé que hi prestem atenció. Si totes les cultures coneixen i veneren els seus fundadors i figures insignes, també ho hem de fer nosaltres amb Llull.

Editorial Llengua Nacional 92

Aquest mallorquí (nat probablement a la capital de les Balears en 1232/1233), oriünd de Barcelona, va ser un intel·lectual complet: filòsof, teòleg, místic, científic (en el concepte medieval), poeta, assagista, però també conseller reial, estrateg, diplomàtic, viatger, missioner. És l’autor primigeni de les lletres catalanes, com hem dit, però va escriure així mateix en llatí i àrab (la seva producció en català representa un 20% del total). Destaquen entre les seves obres (més de doscents títols) l’Ars magna, l’Arbre de sciència, Blanquerna (espècie de novel·la dins la qual s’inscriu l’exquisit Llibre d’Amic e Amat), el Fèlix o Llibre de meravelles (que conté el Llibre de les bèsties), el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, Doctrina pueril, etc. Aquestes obres haurien de ser conegudes entre nosaltres com ho són a Itàlia les obres de Dant, a Anglaterra les de Shakespeare, a Castella les de Cervantes, a Alemanya les de Goethe, etc.
Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

Sumari LN 92

Sumari Llengua Nacional 92

EDITORIAL
• Atenció a Llull

SOCIOLINGÜÍSTICA
• De la llengua literària a l’estàndard… Isidor Marí
• Parlen català. Ho fan per fotre. Josep Espunyes
• Normalització lingüística. Bernat Joan i Marí
• Català, llengua nacional (i II). Carles Castellanos
• Catalunya, en el punt de mira. Andreu Salom i Mir
• L’occità, cap on anem? Jordi Ortiz de Antonio
• La llengua que es parla sense parlar. Quim Gibert

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Literatura, dialectes, normativa

Editorial LN 91

Els tres conceptes del títol vénen suggerits per l’actualitat d’aquests darrers mesos. Vegem-ho.

Editorial Llengua Nacional 91

Aquesta imatge parteix de dues imatges Creative Commons.

Literatura.
Malauradament, el dia 16 de març va morir a Barcelona, a l’edat de vuitanta-quatre anys, l’influent historiador i crític literari Joaquim Molas i Batllori. Nascut a Barcelona en 1930, es va dedicar a la literatura medieval i a l’anàlisi de textos. Després optà per l’estudi de la literatura contemporània i s’inclinà per una metodologia de tipus marxista. Publicà antologies de poesia catalana i dirigí col·leccions de literatura catalana i universal; a més, intervingué en diverses revistes i publicacions. Catedràtic universitari i investigador, era membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Rebé nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). La seva figura ens recorda que la llengua va unida a la literatura. Sortosament, la nostra, de llengua, va flanquejada per una importantíssima producció literària, des de l’època medieval fins als nostres dies. Aquesta literatura és una garantia per a la salut i pervivència de la llengua, a més d’un àmbit prestigiós on aquesta es projecta.

Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

Sumari LN 91

Sumari Llengua Nacional 91

EDITORIAL
• Literatura, dialectes, normativa

SOCIOLINGÜÍSTICA
• El 1714 no vam ser vençuts. Víctor Alexandre
• Una imprudència bizantina. Quim Gibert
• El català, llengua de superdotats. Andreu González
• L’ensenyament de la llengua. Pere Grau
• Català sóc de dúctil territori. Andreu Salom i Mir
• La pressió lingüística… Abel Carretero Ernesto / Josep Vidal Arráez
• Català, llengua nacional (I). Carles Castellanos
• Confederar-se amb Espanya? Marcel Fité

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Un senyor de Barcelona…

Editorial LN 90

…i un senyor de Madrid ocupen aquesta vegada la nostra pàgina editorial, per raons d’actualitat i d’importància.

En primer lloc ens hem de referir a Antoni Maria Badia i Margarit, un gran lingüista que ens va deixar el dia 16 de novembre del 2014, a l’edat de noranta-quatre anys. Havia nascut el 30 de maig de 1920 a Barcelona, ciutat on també va morir. Amb motiu del seu decés, la premsa ha parlat d’ell, amb raó, com a «eminent filòleg i sociolingüista», com un savi que va posar «ciència passió per la llengua», com a «gramàtic dels temps difícils», com a «referent de la cultura catalana», com «un mestre de lingüística i d’humanitat», com a «pioner de la sociolingüística catalana», com a «mestre de mestres», com a «persona compromesa amb la defensa de la llengua», com «un dels nostres grans savis», com «l’artífex de la modernització de la filologia catalana», com a «pont entre la generació de Pompeu Fabra i la dels filòlegs contemporanis», etc.

Editorial Llengua Nacional 90 Continueu llegint

Escrit a Editorials | Feu un comentari

Sumari LN 90

Sumari Llengua Nacional 90

EDITORIAL
• Un senyor de Barcelona…

SOCIOLINGÜÍSTICA
• Obrint portes. Abel Carretero Ernesto
• La llengua és l’ànima de la nació. Pere Ortís
• Filibusterisme historicista…. Andreu Salom i Mir
• Educar l’autoestima. Bernat Joan i Marí
• Una bíblia independentista. Marcel Fité

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Altres casos de fonètica sintàctica

Avui, gràcies al comentari que va fer un lector del blog, parlem d’un altre cas que té a veure amb la fonètica sintàctica, és a dir, amb la pronúncia d’alguns contactes, tant vocàlics com consonàntics, entre dues paraules contigües.

L’exemple concret que posava era els astres indicats / els sastres sindicats. Si ens hi fixem bé, podem veure clarament que en el primer cas només hi ha una sola s i que, en el segon, n’hi ha dues, fruit del contacte que dèiem.

Continueu llegint

Escrit a Revista | Feu un comentari

Casos mal pronunciats de fonètica sintàctica

En l’anterior entrada vam comentar la problemàtica que representa el mal pronunciament d’algunes esses en català. En aquella entrada fèiem referència a casos com agressió, transició i paraules d’aquest estil, en què malgrat que la presència d’una grafia o altra hauria de ser inequívoc quant a la pronúncia, molta gent, seguint una tendència general, les pronuncia a l’inrevés (les sordes com a sonores i les sonores com a sordes).

Avui, però, parlem de casos de fonètica sintàctica. Entenem per fonètica sintàctica l’estructura sil·làbica que es forma en el contacte de mots, a causa del qual l’anomenada resil·labificació canvia l’estructura accentual de les paraules en contacte i fa que es prununciïn com una síl·laba malgrat que, ortogràficament parlant, formin part de dues paraules diferents. Continueu llegint

Escrit a Revista | 2 Comentaris

Sumari LN 89

Sumari Llengua Nacional 89

EDITORIAL
• L’obra ben feta

SOCIOLINGÜÍSTICA
• Impacte del procés en el canvi de normes d’ús lingüístic. Bernat Joan i Marí
• Vasos comunicants. Ferran Suay
• Parlar en castellà. Andreu Salom i Mir
• Fets canten. Josep Espunyes
• Bon Preu / Esclat: la normalitat. Pere Martí i Bertran
• Manifest de Prada 1992
• Interès nacional de la llengua. Pere Ortís

GRAMÀTICA
• Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre.
Josep Ruaix i Vinyet

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Tagged , | Feu un comentari