Índex Llengua Nacional núm. 92

Editorial: Atenció a Llull
Índex LN92
De la llengua literària a l’estàndard…
Parlen català. Ho fan per fotre
Normalització lingüística
Català, llengua nacional (i II)
Catalunya, en el punt de mira
L’occità, cap on anem?
La llengua que es parla sense parlar
Vents de renovació
Salutacions
Per molts anys
Sobre els noms dels animals
A propòsit de «ningú altre»
Conjuncions
Horitzó: estendre el català des de l’escola
La sacsejada necessària de Pau Vidal
Taula rodona

Escrit a Revista | Feu un comentari

Llengua Nacional núm. 92

Accediu a l’índex

Editorial: Atenció a Llull

Entre el novembre de 1315 i el novembre de 1316 moria, en un lloc incert, Ramon Llull, el creador del català literari i alhora la personalitat més universal de la cultura catalana. Ens acostem, doncs, al setè centenari de la mort d’aquest autor genial i convé que hi prestem atenció.
Podeu continuar al pdf

De la llengua literària a l’estàndard…

Com és sabut, la recuperació del català com a llengua de cultura, a partir de la segona meitat del segle XIX, va fer evident la necessitat d’elaborar i difondre una normativa moderna i generalment compartida que servís de referència a un model de llengua literària vàlid per a tots els territoris.
Podeu continuar al pdf

Parlen català. Ho fan per fotre

Això, exactament això, és el que pensen la gran majoria de castellanoparlants quan senten com els catalans ens expressem públicament en català, una llengua que no és la seva, que és la castellana, també dita espanyola.
Podeu continuar al pdf

Normalització lingüística

De tant en tant, des que resulta ben clar i diàfan que Catalunya va fent passes cap a la seua independència nacional, surt a l’escena pública el debat sobre quin model lingüístic ha d’imperar a la futura Catalunya independent.

Podeu continuar al pdf

Català, llengua nacional (i II)

Cal també tractar, encara que sigui breument, el tema del model de llengua que és objecte des de fa un cert temps de reiterades polèmiques, entre els qui es presenten com a defensors d’un català anomenat «light», i els seus contraris (que són qualificats, pels primers, de partidaris d’un català «heavy»).
Podeu continuar al pdf

Catalunya, en el punt de mira

Resulta ben significatiu, i ben demostrat al llarg del temps, que la conformació de l’Estat espanyol, iniciat en el segle xviii i consolidat durant el segle xix a partir de la consagració definitiva de l’hegemonia castellana, es va realitzar al voltant d’un eix
bàsic i aglutinador de les idees uniformitzadores.
Podeu continuar al pdf

L’occità, cap on anem?

L’any 1928 es creava a Barcelona l’Oficina de Relacions Meridionals (ORM), una entitat que tenia per objectiu promoure les relacions entre Catalunya i Occitània en un context de dictadura de Primo de Rivera i d’enderroc de les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc.
Podeu continuar al pdf

La llengua que es parla sense parlar

En el relat Sentir. El banc dels esguerrats, inclòs en Els ventres de la terra, el primer dels llibres de Francesc Serés, es descriu com una euga, que traginava una càrrega de farina, era violentada pel mosso d’una farinera que «no parava de pegar-li».
Podeu continuar al pdf

Vents de renovació

Tornen a bufar vents de remodelació de la llengua. En els temps que m’ha tocat viure amb l’atenció fixada en els combats que ha rebut, i que rep, la nostra llengua, observant com ella els encaixa i va tirant aquí caic, allà m’aixeco, he pogut veure com alguns d’aquests atacs els inspira la recta intenció d’afavorir-la i sobretot de posar-la al dia, de modernitzar-la.
Podeu continuar al pdf

Salutacions

Com ja sabem, vivim en una societat on passem fàcilment d’un extrem a l’altre. Per això no és estrany que, després d’uns quants anys en què la religió era una imposició de l’Estat, ara hi hagi un rebuig de qualsevol cosa que pugui tenir una connotació religiosa.
Podeu continuar al pdf

Per molts anys

En algun altre lloc he advertit que moltes paraules i expressions, netament catalanes i tradicionals, han estat substituïdes en la nostra parla quotidiana per altres de castellanes que ha imposat insensiblement, però implacablement, la llengua castellana, per la seva presència, pel seu privilegi entre nosaltres, per la seva imposició social i política durant tants d’anys.
Podeu continuar al pdf

Sobre els noms dels animals

En realitat, no tenim sinó el modest propòsit de fer algunes observacions sobre les definicions dels noms d’animal que podem llegir en els diccionaris de la llengua, més concretament, en el nostre diccionari normatiu actual.
Podeu continuar al pdf

A propòsit de «ningú altre»

Segons els diccionaris, el mot cap, a més de nom i preposició, és també adjectiu i pronom; en canvi, el mot ningú és únicament pronom. Així, en el conjunt ningú altre, el mot ningú fa de pronom, mentre que altre fa d’adjectiu.
Podeu continuar al pdf

Conjuncions

En aquest article oferim un seguit d’exemples que ens permetran d’aprofundir (en l’aspecte gramatical i també en l’aspecte estilístic) en l’ús de les conjuncions i locucions conjuntives.
Podeu continuar al pdf

Horitzó: estendre el català des de l’escola

Avui parlem amb un dels impulsors de l’escola catalana: el mestre i pedagog Joaquim Arenas i Sampera (Mataró, 1938). A les seves espatlles hi ha el pes de la immersió lingüística. Una tasca, de ben segur, gens fàcil, però sí molt positiva per a la llengua. Els nombrosos premis que ha rebut així ho palesen. Ens desplacem a casa seva per parlar amb ell, amb tranquil·litat, d’aquest tema i d’altres. Comencem.
Podeu continuar al pdf

La sacsejada necessària de Pau Vidal

Si hi ha cap lector de Llengua Nacional que encara no hagi llegit el darrer llibre de Pau Vidal, ja pot córrer a comprar-lo o manllevar-lo, perquè és una obra imprescindible.
Podeu continuar al pdf

Taula rodona

Pere Calders, autor de novel·les, articles, cartes, il·lustracions i, sobretot, sobretot, mestre del conte. Un referent indiscutible de la literatura catalana, un autor que si hagués escrit en qualsevol de les llengües dominants arreu del planeta hauria estat àmpliament reconegut a escala internacional.
Podeu continuar al pdf

Escrit a Revista | Feu un comentari

Llengua Nacional núm. 90

Accediu a l’índex

Editorial: Un senyor de Barcelona…

… i un senyor de Madrid ocupen aquesta vegada la nostra pàgina editorial, per raons d’actualitat i d’importància.
Podeu continuar al pdf

Obrint portes

«Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de Barcelona», una exposició que sintetitza la història recent de la Universitat en el camp de la llengua
Podeu continuar al pdf

La llengua és l’ànima de la nació

La llengua que un poble parla, diferent i autòctona, és la raó fonamental perquè aquest poble sigui lliure i amb el seu Estat propi. És irracional la divisió d’Europa en estats artificials, on se sacrifiquen llibertats de pobles i drets humans, en llengua, en identitat, en usurpacions de béns i espoliacions que són un abús que cal eliminar amb justícia perquè hi hagi pau i harmonia.
Podeu continuar al pdf

Filibusterisme historicista…

Ja m’he referit, en altres avinenteses, a l’esforç libèrrim que solen fer alguns suposats historiadors autòctons per a aplicar, debades, llurs tesis particulars sobre les relacions històriques entre Espanya i Catalunya
Podeu continuar al pdf

Educar l’autoestima

Durant aquests darrers anys s’ha desenvolupant una abundant literatura entorn del que se’n diu «autoajuda». Si anam a qualsevol llibreria generalista (és a dir, no especialitzada), veurem que els llibres d’autoajuda constitueixen una part important del que es pot trobar a les prestatgeries.
Podeu continuar al pdf

Una bíblia independentista

L’autor involuntari: Bartolomé de las Casas (o Casaus?)
Podeu continuar al pdf

«Incisions» i altres mots tallants

El verb llatí caedere, ‘tallar’, ha produït diversos mots en la nostra llengua i en moltes altres de les europees, normalment cultismes, a partir de la seva arrel cis, que apareix en el participi cisus ‘tallat’.
«Incisions» i altres mots tallants

L’estaca, l’etiqueta i els tiquets

D’un antic mot germànic que lleugerament transformat es troba en diferents llengües germàniques actuals (stake en anglès, stock en alemany i en suec, staak en neerlandès) sortiren el mot català i castellà estaca.
Podeu continuar al pdf

Els mesos de l’any

Els noms dels mesos de l’any són: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre. Estudiem-los per separat.
Podeu continuar al pdf

«El castellà s’encomana»… i tant!

És el que va respondre la velleta que feia de conserge al centre que la Unió Catalanista tenia al carrer de la Canuda; abans, és clar, de la guerra del trenta-sis.
Podeu continuar al pdf

Muntar una «carpa»

Em diuen: —Hem muntat una carpa durant aquestes festes. Resto estupefacte i els comento: —Jo sé que hi ha qui munta a cavall i, fins i tot, en un camell; però muntar una carpa ho trobo difícil.
Podeu continuar al pdf

«Escoltar» i «sentir»

Cada vegada és més terrible de sentir com parla bona part del jovent. Una pila d’incorreccions que fins fa poc no havia sentit mai de la vida comencen a ser tan normals que és gairebé impossible d’anar-hi en contra.
Podeu continuar al pdf

«Perquè» i «per què»

Vet aquí un parell de casos una mica especials, potser no gaire comentats, sobre la distinció entre la conjunció perquè i el conjunt per què, constituït per la preposició per i el mot fort què [pronom relatiu o interrogatiu].
Podeu continuar al pdf

La ultratomba i l’ultrason

A vegades, els usuaris de la llengua, que coneixen bé les normes de l’apòstrof de l’article definit, les quals ens fan escriure l’única però la unitat, perquè la u inicial de única és tònica i la u inicial de unitat és àtona, dubten quan l’article definit del femení ha de precedir mots formats amb el prefix ultra ‘més enllà’, com ultratomba, ultracorrecció o ultradreta.
Podeu continuar al pdf

Errors freqüents amb «fins» i «fins a» davant d’infinitiu

Tal com diuen els diccionaris i les gramàtiques, la preposició fins (a) introdueix la designació d’allò que és el límit o terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo.
Podeu continuar al pdf

Relatius i interrogatius defectuosos

Els pronoms relatius i els pronoms interrogatius són peces fonamentals de la gramàtica catalana. Per un seguit de raons, sovint els veiem usats malament o, almenys, d’una manera dubtosa. En aquest article oferim una nombrosa sèrie d’exemples recollits d’uns anys ençà en què apareixen casos relativament poc coneguts de pronoms defectuosos o, si més no, millorables.
Podeu continuar al pdf

Pompeu Fabra al Montseny

Sabem que Pompeu Fabra era un gran excursionista, però ens ha arribat una informació més aviat escassa sobre les excursions que va arribar a fer. Ell mateix, de fet, que sapiguem, no va escriure mai ni una ratlla sobre aquesta activitat, així com no en coneixem cap sobre cap altre aspecte de la seva vida íntima i particular.
Podeu continuar al pdf

Joaquim Torres Pla. Sociolingüista andorrà

Joaquim Torres Pla és fill de pare andorrà que es traslladà a Barcelona de jovenet. És per això que, tot i que va néixer a la capital catalana l’any 1946, va adoptar la nacionalitat andorrana, que ha mantingut tota la vida.
Podeu continuar al pdf

Francesc Vallverdú i Canes

Francesc Vallverdú i Canes fou un poeta, sociolingüista, traductor i assessor lingüístic català, que va néixer a Barcelona l’1 de desembre de 1935. Tot i que li interessaven més les lletres, finalment es decantà per la carrera de dret. A la Universitat va fer amistat amb personatges com Jordi Solé Tura i Salvador Giner, entre altres, i entrà en contacte amb cercles estudiantils literaris antifranquistes.
Podeu continuar al pdf

Ambaixador de Catalunya a Alemanya

Til Stegmann va néixer a Barcelona l’any 1941, se’n va a Alemanya quan té deu anys i no descobreix el món català fins l’any 1970. En 1980 la seva aparició en el programa televisiu Vostè Pregunta va produir un gran efecte. En aquest llibre explica com va descobrir la identitat catalana que el temps de la dictadura li havia vedat.
Podeu continuar al pdf

Aportacions a l’estudi de la filologia

L’acreditat filòleg i lingüista Joan Martí i Castell presenta en l’obra Aportacions a l’estudi de la filologia i la lingüística catalanes, patrocinada per la Diputació de Tarragona i prologada pel president, un recull d’articles esparsos que ell mateix descriu en la introducció (pp. 7-9).
Podeu continuar al pdf

Notable aportació a un tema gramatical

El professor Joan Salvador Beltran i Cavaller (Tortosa, 1933) acaba de fer una notable aportació a un tema gramatical controvertit: la distribució de les preposicions per i per a. Es tracta d’un volum de tres-centes pàgines, eixit a la llum pública l’octubre del 2014 i que ara comentarem.
Podeu continuar al pdf

Material d’interès lingüístic i etnogràfic

El catedràtic, escriptor, traductor i investigador Jaume Medina i Casanovas (Vic, 1949) ha afegit a la seva ja nombrosa producció un altre títol: El parlar d’una família vigatana, obra que s’estructura en dos volums.
Podeu continuar al pdf

Comarques lleidatanes

S’acaba de publicar, dins la col·lecció «Geografia literària», editada per Pòrtic, el volum Comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran, que és el número dos
de la col·lecció. Fins avui, doncs, d’aquesta col·lecció, que ha de constar d’onze números, n’han sortit cinc.
Podeu continuar al pdf

Disputa de l’ase

L’Editorial Barcino publica la Disputa de l’ase, de l’escriptor medieval mallorquí Anselm Turmeda, el nou volum de la col·lecció «Tast de Clàssics», en versió d’Albert Mestres i Marta Marfany.
Podeu continuar al pdf

Personatges convertits en paraules

Editorial Barcanova presenta un nou títol en la
seva col·lecció «Tornaveu», el lema de la qual és «Manuals imprescindibles del català actual». Aquest nou títol, Personatges convertits en paraules, de David
Paloma, ens presenta 175 epònims.
Podeu continuar al pdf

L’imperi de la llengua comuna

Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), catedràtic de lingüística i assagista,
és del parer que la ideologia monolingüista duu a actituds que contribueixen al mal funcionament social i a la manca de concòrdia. Ens ho explica en L’imperi de la llengua comuna. Guia de l’imperialisme lingüístic espanyol.
Podeu continuar al pdf

Els pobles oblidats

Edicions Sidillà l’any 2012 va publicar Els pobles perduts, una obra col·lectiva que obtingué una gran acollença per part del públic lector i de la qual ja es va parlar en aquest espai. Aquella obra recollia la història, els records, les feines, les llegendes, les anècdotes i les vivències dels darrers habitants de trenta llogarets de la Catalunya històrica.
Podeu continuar al pdf

Literatura infantil

Vet aquí tres amics inseparables: en Pol, la Mar…, i el Tap, un
simpàtic esquirol amb una flaca innata: sempre que comença un any
nou, demana a en Pol i a la Mar que li expliquin el conte El meu llibre dels mesos de l’any.
Podeu continuar al pdf

Escrit a Revista | Feu un comentari

Índex Llengua Nacional núm. 90

Editorial: Un senyor de Barcelona…
Obrint portes
La llengua és l’ànima de la nació
Filibusterisme historicista…
Educar l’autoestima
Una bíblia independentista
«Incisions» i altres mots tallants
L’estaca, l’etiqueta i els tiquets
Els mesos de l’any
«El castellà s’encomana»… i tant!
Muntar una «carpa»
«Escoltar» i «sentir»
«Perquè» i «per què»
La ultratomba i l’ultrason
Errors freqüents amb «fins» i «fins a» davant d’infinitiu
Relatius i interrogatius defectuosos
Pompeu Fabra al Montseny
Joaquim Torres Pla. Sociolingüista andorrà
Francesc Vallverdú i Canes
Aportacions a l’estudi de la filologia
Ambaixador de Catalunya a Alemanya
Notable aportació a un tema gramatical
Material d’interès lingüístic i etnogràfic
Comarques lleidatanes
Disputa de l’ase
Personatges convertits en paraules
L’imperi de la llengua comuna
Els pobles oblidats
Literatura infantil

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Sobre els correctors de textos informàtics

Per als que acostumeu a utilitzar els correctors automàtics de programes com el Word i altres processadors de textos, us copiem l’enllaç a una entrada del blog En altres paraules, de la Neus Nogué (professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, per als que no la conegueu), en què exposa de manera molt sintètica però efectiva els principals defectes d’aquests tipus d’eines. L’explicació que fa la Neus és molt clara i precisa, us agradarà.
Salut i llengua!
Escrit a Llengua | Feu un comentari

Atenció a Llull

Editorial LN 92

Entre el novembre de 1315 i el novembre de 1316 moria, en un lloc incert, Ramon Llull, el creador del català literari i alhora la personalitat més universal de la cultura catalana. Ens acostem, doncs, al setè centenari de la mort d’aquest autor genial i convé que hi prestem atenció. Si totes les cultures coneixen i veneren els seus fundadors i figures insignes, també ho hem de fer nosaltres amb Llull.

Editorial Llengua Nacional 92

Aquest mallorquí (nat probablement a la capital de les Balears en 1232/1233), oriünd de Barcelona, va ser un intel·lectual complet: filòsof, teòleg, místic, científic (en el concepte medieval), poeta, assagista, però també conseller reial, estrateg, diplomàtic, viatger, missioner. És l’autor primigeni de les lletres catalanes, com hem dit, però va escriure així mateix en llatí i àrab (la seva producció en català representa un 20% del total). Destaquen entre les seves obres (més de doscents títols) l’Ars magna, l’Arbre de sciència, Blanquerna (espècie de novel·la dins la qual s’inscriu l’exquisit Llibre d’Amic e Amat), el Fèlix o Llibre de meravelles (que conté el Llibre de les bèsties), el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, Doctrina pueril, etc. Aquestes obres haurien de ser conegudes entre nosaltres com ho són a Itàlia les obres de Dant, a Anglaterra les de Shakespeare, a Castella les de Cervantes, a Alemanya les de Goethe, etc.
Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

Sumari LN 92

Sumari Llengua Nacional 92

EDITORIAL
• Atenció a Llull

SOCIOLINGÜÍSTICA
• De la llengua literària a l’estàndard… Isidor Marí
• Parlen català. Ho fan per fotre. Josep Espunyes
• Normalització lingüística. Bernat Joan i Marí
• Català, llengua nacional (i II). Carles Castellanos
• Catalunya, en el punt de mira. Andreu Salom i Mir
• L’occità, cap on anem? Jordi Ortiz de Antonio
• La llengua que es parla sense parlar. Quim Gibert

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Literatura, dialectes, normativa

Editorial LN 91

Els tres conceptes del títol vénen suggerits per l’actualitat d’aquests darrers mesos. Vegem-ho.

Editorial Llengua Nacional 91

Aquesta imatge parteix de dues imatges Creative Commons.

Literatura.
Malauradament, el dia 16 de març va morir a Barcelona, a l’edat de vuitanta-quatre anys, l’influent historiador i crític literari Joaquim Molas i Batllori. Nascut a Barcelona en 1930, es va dedicar a la literatura medieval i a l’anàlisi de textos. Després optà per l’estudi de la literatura contemporània i s’inclinà per una metodologia de tipus marxista. Publicà antologies de poesia catalana i dirigí col·leccions de literatura catalana i universal; a més, intervingué en diverses revistes i publicacions. Catedràtic universitari i investigador, era membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Rebé nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2003). La seva figura ens recorda que la llengua va unida a la literatura. Sortosament, la nostra, de llengua, va flanquejada per una importantíssima producció literària, des de l’època medieval fins als nostres dies. Aquesta literatura és una garantia per a la salut i pervivència de la llengua, a més d’un àmbit prestigiós on aquesta es projecta.

Continueu llegint

Escrit a Editorials, Revista | Feu un comentari

Sumari LN 91

Sumari Llengua Nacional 91

EDITORIAL
• Literatura, dialectes, normativa

SOCIOLINGÜÍSTICA
• El 1714 no vam ser vençuts. Víctor Alexandre
• Una imprudència bizantina. Quim Gibert
• El català, llengua de superdotats. Andreu González
• L’ensenyament de la llengua. Pere Grau
• Català sóc de dúctil territori. Andreu Salom i Mir
• La pressió lingüística… Abel Carretero Ernesto / Josep Vidal Arráez
• Català, llengua nacional (I). Carles Castellanos
• Confederar-se amb Espanya? Marcel Fité

Continueu llegint

Escrit a Revista, Sumaris | Feu un comentari

Un senyor de Barcelona…

Editorial LN 90

…i un senyor de Madrid ocupen aquesta vegada la nostra pàgina editorial, per raons d’actualitat i d’importància.

En primer lloc ens hem de referir a Antoni Maria Badia i Margarit, un gran lingüista que ens va deixar el dia 16 de novembre del 2014, a l’edat de noranta-quatre anys. Havia nascut el 30 de maig de 1920 a Barcelona, ciutat on també va morir. Amb motiu del seu decés, la premsa ha parlat d’ell, amb raó, com a «eminent filòleg i sociolingüista», com un savi que va posar «ciència passió per la llengua», com a «gramàtic dels temps difícils», com a «referent de la cultura catalana», com «un mestre de lingüística i d’humanitat», com a «pioner de la sociolingüística catalana», com a «mestre de mestres», com a «persona compromesa amb la defensa de la llengua», com «un dels nostres grans savis», com «l’artífex de la modernització de la filologia catalana», com a «pont entre la generació de Pompeu Fabra i la dels filòlegs contemporanis», etc.

Editorial Llengua Nacional 90 Continueu llegint

Escrit a Editorials | Feu un comentari